El dret a consumir

Aquest diumenge tornarà a ser el Dia dels Drets dels Infants. El tema central sobre el qual reflexionarà el dossier de l’ARA és el consum responsable, i l’anunci amb la imatge de l’infant a sobre de la muntanya d’escombraries que es repeteix aquests dies m’impulsa a comentar el tema.

¿Drets dels infants i consum sense que algú no recordi ràpidament els deures de la seva responsabilitat? Comencem per aclarir que el primer d’aquests drets és tenir una mínima capacitat de consum. Quan els sotmetem a la pobresa els privem de poder ser persones en una societat de consumidors. Alguns consums que abans no eren bàsics avui són necessitats (per exemple, la connectivitat digital o algunes formes d’oci que conformen part de la identitat). Hem de seguir la llista recordant el seu dret a no ser adoctrinats per consumir. Infants i adolescents són una part significativa d’un mercat dominat pels interessos econòmics. L’estratègia mercantil consisteix a educar per convertir-los -ara quan les neurones i els afectes són modulables- en futurs excel·lents consumidors (arrossegant de passada els adults que volem ser sempre joves). Vulnerem el seu dret a no ser sotmesos a la pressió publicitària i deixem de banda el seu dret a ser educats per poder-se enfrontar críticament al mercat.

Podem retornar a la imatge de la infància i les deixalles i reclamar el seu dret que els adults no espatllem el món que compartim. Atenció, però, que no és el simple dret a conservar-lo per quan siguin grans. El seu dret és poder comprovar que defensem i practiquem estils de vida basats a mirar de no deixar empremtes destructores en el món. Poder comprovar que estan de moda estils de vida basats en la felicitat responsable. Per exemple: ¿què hi pinten els nens estimulant la compra d’un cotxe?, ¿per què és més bo el pare que té un cotxe meravellós i no el que porta els seus fills en bus? Vulnerem el seu dret a descobrir formes de felicitat i convivència que permeten ser persones avançades, modernes, que no destrueixen.

Acabo. Tenen dret que la primera lliçó d’educació per al consum sigui aquesta: “No et fiïs mai dels que et volen vendre alguna cosa”. Seguida, potser, de: “El teu amic i tu no sou més amics per portar les mateixes vambes”.