EN FAMÍLIA

Donar sang, donar llet

Cap a mitjans dels anys setanta vaig veure al diari un gran anunci, amb la foto d’un noi i unes grans lletres que deien més o menys: “Es pot plorar d’impotència als setze anys?” Jo tenia, precisament, setze anys. El noi de la foto portava un pentinat semblant al meu, un jersei similar al meu i feia la mateixa cara de ràbia i frustració que feia jo a vegades (ja sabeu quina, “ningú em comprèn”). El noi de l’anunci volia donar sang, però amb setze anys encara no podia.

Aquell dia vaig prendre una decisió important. Quasi dos anys més tard vaig demanar al meu pare una autorització escrita (la majoria d’edat legal estava encara als 21 anys) i el mateix dia que complia els 18 vaig anar a donar sang. Mai més un regal d’aniversari m’ha tornat a fer tanta il·lusió.

Imagino que tots els metges hem triat la nostra professió pensant a “salvar vides”. Com que no m’he dedicat a tractar meningitis i càncers, sinó més aviat refredats i restrenyiments, sospito que al final he salvat més vides com a donant de sang que com a metge.

El Banc de Sang i Teixits disposa, des de fa sis anys, d’un banc de llet materna. Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar les seves instal·lacions. La llet de tot Catalunya s’hi centralitza, analitza, pasteuritza i congela, per ser més tard distribuïda als hospitals per als nens prematurs que la necessiten. Em va impressionar la quantitat de feina (i diners) que es dedica a cada preciós petit flascó de llet materna. Sempre que es pot, els prematurs reben la llet de la seva pròpia mare. Té una composició més adient, i no cal pasteuritzar-la. Però quan no és possible obtenir llet de la mare, la llet donada pot salvar vides.

De sang, gairebé tothom en pot donar, sense gaire esforç, repetidament, durant anys i anys (som-hi!). Però només les mares de nens petits poden donar llet, i no es fàcil trobar el temps quan estàs cuidant un nadó. Fins i tot les més entusiastes només ho fan durant uns mesos. Sempre es necessiten noves donants.

Trobarà tota la informació a www.bancsang.net. Li faran unes preguntes i una analítica, li donaran un tirallet, li ensenyaran a fer-lo servir i li passaran a recollir la llet a domicili.

Deu ser maco pensar que en algun lloc, encara que no l’hagis vist mai, hi ha un germà de llet del teu fill. Com jo tinc germans de sang.