Menjar Malament
Quan expliques que vius a Anglaterra tens molts números que et parlin, amb una rialleta sota el nas, de dos tòpics arrelats des de temps immemorials: el temps i el menjar. Ja t’hi pots escarrassar i intentar explicar-te, que no hi tens res a pelar. Per als teus amics, coneguts i familiars ets un friqui, un depravat amb ganes de viure sota la pluja les vint-i-quatre hores del dia i de menjar pastís de cervell a cada àpat de la jornada laboral. Són coses que no es poden evitar, com els d’aquí que es pensen que els que vivim sota els Pirineus anem a la feina vestits de torero i bevem sangria per esmorzar.
Jo, potser perquè em faig gran i he perdut les ganes de barallar-me, ja he abdicat de raonar la falsedat d’aquests mites. En el fons, tota aquesta murga del mal temps i el mal menjar em sonen a raonaments per justificar una mandra gairebé vital, ja sigui la mandra d’haver de canviar de costums o de llengua, o també la mandra de canviar de clima i de maneres d’omplir l’estómac. Necessiten algun motiu per no moure’s mai d’on són i aquests mites els van d’allò més bé.
Ara bé, dels dos tòpics que he esmentat al principi n’hi ha un que fa més mal que l’altre. Per què així com la qüestió del temps, malgrat que és exagerada escandalosament, té part de raó, la del menjar no s’aguanta per enlloc. Bé, s’aguanta si ets d’aquells que cada cop que veuen una cosa desconeguda al plat arrufen el nas, d’aquells que cada cop que van al restaurant demanen el mateix, no fos cas que algun gust nou els desgavelli l’estómac. A Anglaterra, quan menges, hi ha coses que trobes a faltar, esclar, però a canvi d’aquestes mancances tens l’oferta gastronòmica més variada i saborosa d’Europa. En un mateix carrer, si ets atrevit i t’agrada descobrir nous gustos, pots triar entre uns pancakes d’ànec tailandesos, un curri amb pollastre deliciós, unes quesadillas farcides que se’t desfan a la boca o un sashimi refrescant acabat de tallar al teu davant. Ah, i si algun dia t’enyores molt i tens ganes de menjar-te una fideuà com cal tenim una arma secreta infal·lible: a cada casa hi ha una cosa que es diu cuina, amb fogons i tot, i amb una mica de traça i bons ingredients et fas el que et ve de gust, just com allà. Quines coses, no?
