Poder anar amb els adults a la feina

Una de les dificultats que se’ns presenten sovint és com resoldre l’assistència que s’ha de donar a les criatures en temps de vacances. És evident que hi ha ofertes per resoldre-ho, però també és cert que tenen un cost econòmic i potser no sempre és interessant fer casals o activitats organitzades a temps complet. Potser es poden rumiar, segons l’edat de la criatura i altres factors, alternatives que massa sovint acaben sent invisibles. Molts adults tenen feines en què les criatures no hi poden entrar i que no disposen d’un espai per atendre-les mentre dura l’horari laboral. Però també és cert que hi ha altres professions en què, encara que no sigui de manera habitual, hi ha la possibilitat que les criatures acompanyin a fer gestions, o senzillament ocupin un espai en el lloc de la feina.

Davant d’aquesta opció, ¿pot ser que només ens fixem en els problemes? El primer, potser el menys rellevant, seria la mirada social, els comentaris que es podrien produir de persones externes que podrien considerar inadequada la situació i fer comentaris despectius de l’estil: “Pobra criatura, què hi fa aquí? Es deu estar avorrint”. O un clàssic: “No és un lloc per a una criatura”. Evidentment, no estem parlant de nadons o de criatures molt petites, sinó a partir d’una certa edat, en què la presència a la feina del pare o de la mare els permet conèixer de més a prop la feina que fan i, sobretot, veure què passa en l’entorn laboral de la família.

Segurament poden aparèixer altres objeccions: el risc, les característiques de la feina, la complexitat que es podrien trobar. No es tracta, en cap cas, de pensar que és una solució a les vacances de les criatures mentre els adults treballen sinó d’evitar minimitzar les possibilitats que pugui oferir veure una part del món, una part de la vida adulta, especialment quan viuen amb massa distància el que és el món adult, el món laboral, les dificultats i les oportunitats que s’ofereixen, així com les exigències i les responsabilitats.

La suposada demanda de descans de la canalla, especialment en l’adolescència, és lícita, però no per això deixa de ser interessant que puguin assumir una part de les responsabilitats familiars i, alhora, apropar-se al coneixement del món laboral adult. Fer-ho pot tenir un alt valor educatiu i, possiblement, incidir en les seves actituds escolars.