19/08/2017

La Tarongeta (Blancaneu per als amics)

2 min

Avui us explicaré 'La Tarongeta', que no és més que la versió autòctona de la rondalla de la Blancaneu amb unes variacions interessants. La història comença amb una reina que un dia va desitjar ser progenitora d’una menor d’edat a càrrec (MEC) blanca com la neu i daurada com una taronja. Tot i que no s’havia inventat el grau de biotecnologia, el seu desig es va complir. Amb els anys la progenitora, i no una madrastra com a l’ensucrada versió d’en Walt, va patir una falta de connexió greu amb la seva MEC quan va entrar a l’adolescència. Tot molt poc original. La història ens explica un sopar de duro: que si la progenitora tenia un mirall màgic (la prototablet medieval), que si trobava la MEC massa estupenda i se la va voler treure de sobre encarregant a un sicari que l’eliminés i li dugués el seu cor com a prova... Però la cosa no va anar pas així. Per començar, la MEC dels pebrots era una Adolescentis comunis que en lloc de fer-se dir pel seu nom es feia dir Tarongeta. En fi. I a sobre havia detectat la baixa autoestima de la seva progenitora, i com que aquesta no li deixava fer servir la prototablet, la burxava dient-li que tenia el cul gros. I, esclar, les progenitores medievals quan les burxaves, i més si eren reines, tiraven pel dret.

PÍRCINGS I ANELLS

De camí cap al bosc, la Tarongeta va estar escalfant el cap al sicari amb els seus problemes més de tres hores seguides i el pobre home va quedar tan tip de la verborrea adolescent que la va comminar que toqués el dos. La Tarongeta va trobar una caseta enmig del bosc, una multipropietat on vivien tretze gegants que li van donar allotjament a canvi de fer totes les feines de la casa. La Tarongeta no era gaire espavilada i al seu reialme no hi havien arribat les paraules màgiques Mori el patriarcat, i va acceptar el tracte. Mentrestant, la seva progenitora havia activat la prototablet i havia descobert que la MEC encara era viva. Va acostar-se a la casa dels gegants disfressada de velleta i li va dir a la MEC si tenia algun desig ocult. La MEC li va respondre que volia un pírcing. I la velleta li va dir que de pírcings no en tenia, però que li regalava un anell. El va posar al dit de la Tarongeta i la noia va caure morta a terra. Però era una morta no gaire morta perquè no es va descompondre, i un príncep amb tendències necrofíliques es va enamorar del semicadàver i se la va endur a palau. Fins que un dia, una serventa va voler robar-li l’anell, l’hi va treure del dit, la Tarongeta va ressuscitar i ella i el príncep es van casar. És a dir, es va despertar en mode zombi i el príncep necrofílic i la Tarongeta walking dead van ser feliços i van menjar molts cervells en forma de pastissos. ¿O potser molts pastissos en forma de cervell?

Conte contat i no m’he traumatitzat!

stats