LA PITJOR MARE DEL MÓN

Ha començat el compte enrere

Benvolguda menor d’edat a càrrec (MEC) número 1, aprofitaré aquest mes de vacances per escriure-us unes lletres a tots els de casa. Començaré amb tu, després els teus germans, després el teu progenitor, i fins i tot m’escriuré una carta a mi mateixa, perquè la vida d’una progenitora nefasta de família nombrosa és intensa, tant, que no tinc ni temps de parlar amb mi mateixa.

Sobre el que t’he de dir, MEC número 1 meva, potser no hi havies ni pensat. Però cal que buidi el pap perquè estic en estat de xoc. A veure, ¿com coi se t’acut complir disset anys? ¿Que no veus que has començat el compte enrere? ¿Que d’aquí un any menys dues setmanes ja seràs major d’edat? A mi, a nivell personal, no em molesta, estaré contenta i ho celebrarem. Allò de la festa sorpresa ja ho negociarem en la intimitat. Sí, ja sé que no t’he fet cap festa-festa en divuit anys i que t’ho dec, però ja en parlarem... El cas és que hi ha un assumpte que em fa perdre la son. ¿Creus que seguirà colant que sóc la pitjor mare del món?

D’una banda hi ha la teva actitud. Hauràs arribat als divuit anys amb una energia esclatant. Amb un munt d’adults amics que m’aturen pel carrer per dir-me “Hem vist la MEC número 1, i quin goig, ja sabem que fa això, i allò i el de més enllà, molt bé, molt bé”. Ni tu ni tota aquesta gent heu pensat en el meu prestigi de progenitora nefanda. Perquè, coi, a mi m’agrada escriure aquests articles. Em desfoga. Em paguen. Em diverteix. No pot ser que m’ensorreu la paradeta. Així que, MEC meva, he traçat un pla. Hem d’amagar-los que vas ben encaminada.

POTENCIAR ELS DEFECTES

Així que a partir d’ara il·luminaré convenientment aquelles parts discutibles de la teva personalitat amb un focus de 3.000 watts. El geni, els rampells, el desordre, la invasió normanda de la llar familiar per part dels teus cent millors amics imprescindibles, les poques ganes d’ignorar les brometes de mal gust i el desig de burxar el MEC número 2. Si cal m’inventaré que tens polls. Sí, ja ho sabem tu i jo que res és prou greu, però hem d’exagerar una mica. Una mica molt, si cal. Fes-ho per la teva mare, que és autonta, vull dir autònoma, i gaudeix tant d’aquests articles que fins i tot oblida que existeix la retenció de l’IRPF.

I de l’altra banda hi ha aquell assumpte. L’edat. Ja en tindràs divuit. Deixaràs de ser una menor d’edat a càrrec! ¿Puc continuar escrivint aquests articles amb una major d’edat a càrrec? Suposo que sí, oi? Va, digues que sí i fes feliç la teva progenitora. De fet una major d’edat a càrrec també resulta ser una MEC. I hi ha milers de progenitors que es troben o es trobaran en la mateixa situació que jo, amb MEC (menors i majors) vivint sota el mateix sostre. Doncs això, que gràcies per ser tan comprensiva. Petons de la teva progenitora espantosa, que t’estima.