01/07/2017

“El moresc en català es diu blat de moro”

2 min

Crec que ens hem passat. Els hem inflat massa el cap amb si això es diu així a Barcelona, aixà al poble dels avis, en anglès és tal... I després ens estranya que de vegades no sàpiguen què es pesquen... Un dia, fent l’amanida, el pare de les criatures va preguntar si hi havia “gallinàcia”. A mi el seu idiolecte ja em passa desapercebut: per a ell, els grans de blat de moro en conserva són gallinàcia (que sempre m’ha sonat a gallinassa, que no és ben bé el mateix, no...), perquè diu que és com menjar de gallina. Immediatament l’Helena li va contestar: “Això no és gallinàcia, és moresc”. I, acte seguit, la Joana hi va afegir: “No, el moresc en català es diu blat de moro”. Jo dic moresc, el pare gallinàcia i suposo que a l’escola deu ser blat de moro. Bé, com a mínim, sembla que tenen clara l’autoritat màxima de l’escola: el que es diu allà és català.

Fora conyes. Amb quatre anys, la Joana i l’Helena ja comencen a tenir clar que malgrat que a casa tots parlem la mateixa llengua, podem referir-nos a una mateixa cosa de diferents maneres. Que quan som a cals avis mengem moresc i bajoques, per exemple. De fet, quan aprenen una paraula o un concepte nou (com l’altre dia anar a urgències ), sovint em pregunten: “I això l’àvia com ho diu?”

I nosaltres encara, perquè tots som del mateix gran bloc dialectal (malgrat les nombroses diferències lèxiques), però hi ha nens que aprenen a parlar català occidental i català oriental i després ja sempre utilitzen l’un o l’altre en funció d’on siguin i a qui s’adrecin. Igual que adeqüem el nivell de formalitat en funció del nostre interlocutor, o fem servir o no un argot determinat, també podem canviar de dialecte segons la situació comunicativa. Visca la varietat!

stats