03/12/2016

“Amb la llum del panalet”

2 min

La mestra de música s’ha trencat el peu i a l’escola de les nenes enguany no hi haurà festival de Nadal. Oooooh. Bé, a mi no em semblava tan greu (potser no ho hauria de dir), però, tret dels de P3, la resta de pares han muntat un sidral de tal magnitud que la direcció s’ha vist obligada a proposar una festa alternativa: els nens cantaran nadales al porxo del pati (que no és el mateix que un escenari amb pati de butaques) i es farà una xocolatada.

El pobre substitut s’ha hagut de posar les piles perquè entre ponts i aqüeductes les hores per practicar van cares. Això sí, la Joana i l’Helena assagen dia sí dia també el seu hit : “Amb la llum del panalet, jo aniré a esperar els tres Reis”, engega la Joana. “Panalet no, fanalet”, li etziba l’Helena. Sembla que el fonema /f/ és dels que porten més problemes d’articulació als aprenents de parlants. Però elles, curiosament, de vegades l’articulen on no toca: diuen que fan Fe3, i que algun dia van amb els de Fe4 i Fe5.

A tocar dels 4 anys les confusions fonètiques ja escassegen. Encara sento algun dersei (per jersei ), però la cosa va de baixa. I algun cop diria que no és un problema només seu. La cançó continua així: “Vull que em portin moltes coses, pau i jo i a tots els nens” (i ho canten assenyalant-se a elles mateixes i dibuixant una rodona amb un braç cap a cada banda). El primer cop que vaig sentir aquest tros ja em va semblar sospitós. No cal dir que el jo sonava io, que és com sona a la major part del domini lingüístic (i totes dues pronúncies són normatives, per cert). Però és que la lletra tampoc era cap meravella: “Pau i jo i a tots”? Pau i... joia, potser? Àngela Maria, la joia no deuen saber ni què és! A veure si d’aquí al dia D ho podem arreglar.

stats