17/12/2016

“I l’amic del cagatió?”

2 min

No hi ha res a fer. Tió deu ser massa curt; tres lletres potser són poc per a un tronc que ha de tenir tanta potència (encara que sigui defecadora). Però si fins i tot a l’altra punta del món l’anomenen així (l’actriu Kate McKinnon explicava fa poc en un late show nord-americà que ja el té gairebé a punt: “ I’m working on building my own cagatió ”, deia entre sonores riallades del públic), ¿com volem que els nostres fills no en diguin així? “Encara no s’ha menjat la taronja, el cagatió”. “És que heu de deixar tranquil el TIÓ, si no no se la menjarà”. “El cagatió no menja”, diuen assegudes davant seu. “No us el mireu tant, el TIÓ, que l’intimideu”.

Suposo que a l’escola la majoria en deuen dir cagatió. I no crec que la confusió vingui perquè cagatió surti als diccionaris. Sí, el recull el de l’Enciclopèdia Catalana (no el de l’IEC) i el Diccionari català-valencià-balear, però mai referit al tronc, sinó a l’acte de fer-lo cagar. Quan jo era petita, a casa mai vam fer servir el terme cagatió per a res. El tió arribava puntualment a casa dels avis, l’encebàvem de valent i finalment el fèiem cagar. Potser en algun lloc es deu dir “Anem a fer el «caga tió»”, en referència al que es canta per fer-lo cagar. Ara bé, no crec que ningú incorri en la redundància de fer cagar el cagatió.

“I a casa no vindrà el cagatió?”, em va dir l’altre dia l’Helena. “No, de TIÓ ja n’hi ha a casa els avis”. “I l’amic del tió?” [Sí, ho hem aconseguit!] “Però qui és l’amic del tió?”, pregunto. “El Pare Noel”, diu sense dubtar la Joana. La primera excusa que em ve al cap perquè entenguin que el barbut no forma part de la tradició catalana (i evitar acabar colgats de tant desembolicar regals) és que el Pare Noel és anglès. “Però el papa i la mama saben anglès, no?”

stats