LA PITJOR MARE DEL MÓN

El petit més gran

EL PETIT MÉS GRAN / GETTY Zoom

Benvolgut menor d’edat a càrrec (MEC) número 3, aquesta carta és ultrasecreta i la seva existència no pot ser revelada. En aquesta família hi ha un contuberni per aturar el teu creixement i no ho podem tolerar. Tens deu anys i mig i vas camí dels onze d’una manera imparable, i per molts obstacles amb què topis pel camí la teva progenitora t’impulsarà de pet cap a fer anys.

Sí, ja ho sé, amb la teva germana gran fa dues setmanes vaig declarar-me públicament esgarrifada perquè ja n’havia fet disset i ara resulta que amb tu dic tot el contrari. Un dia dic blanc i l’altre negre. I em quedo tan ampla. Però tinc permís perquè sóc la pitjor mare del món. El cas és que el teu pare, universalment conegut com el pare de les criatures, si pogués, et faria dormir amb un totxo de cent tones al cap per impedir el teu creixement. No el jutjo pas. Li fa pena deixar de tenir un nen petit la mar de bufó rondant per casa. Però hem de sabotejar-lo. Com sigui. I als iaios igual. I als progenitors dels teus amics que són els més grans de casa i tenen germans petits, el mateix.

La gran pregunta és: ¿i com ho farem? No pateixis. La teva progenitora ho té tot pensat. D’aquí uns dies rebràs una carta certificada com si fos del Club Super3. Veuràs que en lloc de Super3 hi portarà escrit Club Super32673. Tu dissimula i digues allò de sempre: “Deixeu-me en pau, el vull obrir sol, en la intimitat de la meva cambra”. D’acord. Això no ho dius mai, però assaja bé i colarà. Un cop a la teva habitació, obre’l. El sobre conté una còpia de les claus de casa. No només obrirà la porta sinó també l’inici de la teva emancipació. I quan el teu progenitor o els teus avis o altres adults desconfiats et preguntin d’on l’has tret, tu només digues “És meva! És meva!”, d’una forma obsessiva i pertinaç. I llestos. D’acord, et compraré el clauer del Son Goku que brilla en la foscor però el mes que ve, que ara m’he de recuperar de les despeses de les vacances.

TOCA ESPAVILAR-SE

L’altra part del pla consisteix a poder usar la clau. Li diré al teu progenitor que ja hi vaig jo a la reunió de classe, al setembre, o quan sigui, i ell no s’hi resistirà, perquè ja són moltes les reunions d’inici de sisè o d’inici de curs que ens hem empassat. I llavors, quan torni, li explicaré que el senyor Wert, o el seu imitador, ha imposat una nova assignatura, l’espavilatòria, i que, ves, n’haurem de fer cas. Llavors tu has de dir “Sí, papa, sí, la mama té raó”, que d’altra banda és una frase que pots anar repetint sempre que et vingui de gust. I així els colarem que has d’anar i venir sol, SEMPRE; que has de ser capaç d’obrir la porta amb la clau misteriosa, i que, fins i tot, hauràs de ser capaç de quedar-te sol a casa sense patir un atac de marcians furibunds. ¿Estàs preparat? I tant. No esperava menys de tu. Petons de la teva progenitora catastròfica que t’estima.