LA SETENA HORA

50 anys d’una carta

Fa cinquanta anys de la publicació de 'Carta a una mestra', dels alumnes de Barbiana. Aquest llibre és l’al·legat més contundent i clar contra aquell model d’escola que segrega, que expulsa les persones que tenen dificultats per estudiar. Ras i curt: un al·legat contra el model que treu de la partida els pobres i, com diuen els seus autors, que cura els que tenen bona salut i ignora els que necessiten ajuda.

Després de llegir el llibre, tothom s’acostuma a preguntar: però... qui era el mestre de Barbiana? La resposta és: Lorenzo Milani, un sacerdot controvertit que denunciava la idolatria a les lleis que feien els poderosos, que considerava un acte profundament cristià defensar el dret de vaga i que expulsava de la seva escola els periodistes feixistes amb una expressió contundent: “No em vingueu a tocar els collons”.

Com s’explica al llibre, a Barbiana sempre es tractaven temes pedagògics, però no a partir de conceptes propis de la pedagogia, sinó a partir de noms propis. Com que aquests noms propis portaven a sobre una història de marginació social, econòmica i cultural, no ens ha d’estranyar que escrivissin una carta per denunciar que no se’ls dediqués més temps, que se’ls avalués com als fills dels rics i que se’ls volgués omplir el cap amb sabers sense sentit.

No dubtem que aquesta carta hauria de ser de lectura obligatòria per a tots els que tenen relació amb el bell ofici d’educar. Com qualsevol altra lectura, s’ha de fer amb la voluntat d’anar a buscar les arrels dels temes que planteja, perquè llavors ens adonarem que la distància existeix si el factor temps és l’únic criteri per a la mesura.

La prova més evident de l’actualitat que encara té aquesta carta la trobem al final, quan els alumnes reclamen una resposta, reclamen que algú els digui que l’escola perfecta no existeix, que no tots els mestres són iguals i que si algun dia volen ser bons mestres podran estudiar en un lloc on els ensenyaran i els preguntaran sobre qüestions realment importants. Ells esperen aquesta carta. L’esperen perquè volen saber si hem estat capaços de crear una escola compromesa, que no arraconi ningú i que aposti de manera decidida per la justícia i la llibertat. És una bona ocasió, aquests cinquanta anys, per retornar sobre aquest clàssic i deixar que sacsegi el nostre compromís amb l’educació.