Els alumnes que no dormen

Cada matí, a les vuit, mentre entro a l’aula, engego l’ordinador i aixeco les persianes, veig per la finestra com una corrua d’alumnes encara arrosseguen els peus camí de la porta de l’institut. Tot i que intento començar la classe, el degotall d’adormits que van entrant sovint s’allarga un quart d’hora. Sempre pensem que, encara que arribin tard, és millor que estiguin dins de l’aula que en una sala de castigats. Per part meva m’afanyo de seguida a marcar el retard i no l’absència en un programa informàtic perquè els pares no acabin rebent una trucada molt poc tranquil·litzadora.

Sempre són els mateixos, i per a ells fins i tot entra dins d’una certa rutina. Alguns escuren la primera cigarreta del dia, d’altres simplement vénen adormidíssims perquè el timbre de classe és el seu despertador, i no és broma. Dins d’aquest segon grup hi trobaríem matisos. Tindríem els alumnes que surten puntuals de casa però que per diverses raons no entren mai a l’hora, i els que els seus pares ja han marxat abans a treballar i no són capaços de llevar-se a temps per esmorzar i arribar. També tenim casos en què els pares ens demanen que no els molestem amb les trucades, que els seus fills sempre vindran tard, posem per cas, a partir de les nou.

És evident que massa alumnes, per diverses raons, no descansen prou. De fet, jo tampoc descanso prou, però com a mínim sóc un adult que té clares les seves obligacions. Els adolescents necessiten algú que els controli les hores de son. Quan t’entrevistes amb els pares sovint reconeixen que una vegada el seu fill tanca la porta de la seva habitació no saben què fa. Però és evident que van a dormir molt tard, enganxats als jocs o als mòbils. També hi ha pares poc responsables que s’escarxofen al sofà de casa amb els fills mirant la tele fins a les tantes. I després et trobes alumnes que s’adormen literalment a classe, i que si no els despertes ronquen i tot. He arribat a veure com els companys els graven amb el mòbil amb la intenció d’escampar-ho per les xarxes i riure-se’n. Difícilment aquests alumnes rendeixen adequadament a l’institut, fins i tot poden passar de la passivitat a la irritabilitat extrema. S’arrosseguen de classe en classe com zombis, i quan per fi s’han espavilat una mica ja se’ls ha fet l’hora de tornar cap a casa, on faran, després de dinar, una llarga migdiada.