Quan llegir és ‘un rotllo’

Amb totes les excepcions que vulgueu, els nens llegeixen fins als onze o dotze anys, l’edat en què l’interès per la lectura decau d’una manera alarmant, i sovint es perd per sempre més. Darrerament he descobert que no són pocs els editors i escriptors que pensen que les lectures obligatòries i les classes de literatura dels instituts contribueixen a allunyar els adolescents de la lectura. Creuen que en l’adolescència -un moment crític en què la lectura competeix amb les sèries de televisió, amb l’Instagram i els missatgets, o amb els vídeos que miren pel mòbil- no fem cap favor a la promoció de la lectura si aclaparem les criatures amb els versos d’Ausiàs March i les angoixes romàntiques i religioses de Mossèn Cinto. Creuen que complicar-los la vida amb les anàfores, els alexandrins o les metonímies contribueix a fer-los avorrir la lectura, perquè per mirar sèries de televisió o acudits idiotes no cal cap teoria de la retòrica. I creuen, finalment, que el que hauríem d’aconseguir és que llegeixin. Que llegeixin el que sigui. Ja arribarà el moment, diuen, que tindran criteri i seran més exigents.

Estan equivocats. Però no del tot. Cal estudiar història de la literatura. Els alumnes han de tenir una visió general de la literatura i la cultura universals, i conèixer l’aportació catalana a aquest conjunt. I també està bé que descobreixin que la literatura no és només un entreteniment. Que té més capes. No es tracta, en nom de la promoció de l’hàbit lector, d’arraconar els nostres clàssics perquè són difícils. Trobo més interessant arribar a entendre un únic poema d’Ausiàs March que empassar-se les més de mil pàgines d’una trilogia comercial. Quedi clar, doncs, que l’objectiu del curs de lectura de primer de batxillerat no és el foment de l’hàbit lector. Què passa als altres cursos? Es promou prou la lectura? Aquí ja els dono la raó. Obligar-los a llegir i a fer resums no és manera de resoldre el problema. Crec que la promoció de la lectura hauria de donar cos a una activitat independent de les classes de llengua, dirigida per professors de les assignatures més diverses i amb un clar protagonisme de la biblioteca de cada centre. Inventem una nova assignatura. Hi ha tres hores de llengua. Podríem dedicar-ne una a estimular l’hàbit lector. En una activitat de nou format. Diferent.