Vida adulta i rol parental

Les múltiples obligacions laborals i domèstiques, així com els missatges que es donen a les famílies perquè es dediquin amb més afany i de manera més àmplia a l’educació de la canalla, estan en molts moments incidint de forma poc apropiada en les actituds i respostes que es donen a les criatures i a les relacions de parella, socials, d’oci i, fins i tot, de salut, a més de generar sentiments de culpabilitat.

És importantíssima, ningú ho posa en dubte, la dedicació a les criatures, però el fet que no s’assisteixi a les trobades que l’escola programa, que no es vagin a buscar les criatures a la sortida de les activitats o que es programin activitats extraescolars no implica ni falta dedicació, ni d’interès ni, de bon tros, mala praxis educativa de les mares i els pares.

En molts moments, si les mares i els pares mostren el seu interès o necessitat d’anar al cinema, sortir a sopar per poder parlar amb tranquil·litat, anar a casa d’uns amics... hi ha una protesta de les criatures verbalitzant, gairebé, que els abandonen. Evidentment, aquesta resposta infantil és lògica, perquè també volen poder participar en aquests moments i no tenen prou coneixement per valorar la importància de les necessitats adultes. Per això, una bona resposta és mostrar a la canalla el que fem i fer-los entendre que, a mesura que es facin grans, comprendran que les persones adultes tenen una vida que no sempre implica estar al seu costat i que els interessos adults han de tenir una resposta diferent i no centrada sols en les activitats i les pel·lícules infantils.

Està molt bé que anem a veure pel·lícules infantils amb els petits de casa, encara que no ens interessin gaire, perquè és interessant acompanyar la canalla i compartir aquests moments. I just fer això i explicar-los que ho fem per ells pot afavorir que les criatures comprenguin que les pel·lícules d’adults són diferents i que també volem veure-les, de la mateixa manera que necessitem tenir relacions amb les amistats o disfrutar d’activitats culturals.

Aquestes situacions són les que afavoreixen que, a mesura que les criatures van creixent, valorin com els seus adults no s’han aïllat del seu món, que la vida personal adulta té sentit més enllà de la feina i que això, en cap cas, no posa en risc la importància que es dóna a la família i a la seva educació.