Teleporqueria a les aules

El meu amic Benet m’explica que un grup d’alumnes del seu institut s’han dedicat a buidar una classe a l’hora d’esbarjo i a amuntegar tots els mobles a l’aula del costat. Els culpables han estat descoberts i només han rebut una amonestació lleu, potser perquè tothom sabia que la idea venia de l’últim episodi de Merlí -en què els alumnes buiden una aula amb la poètica intenció d’experimentar la sensació del no-res-, i com que el professor televisiu havia reaccionat amb una certa complaença davant l’experiment dels nois, els professors del món real es veu que tampoc tenien dret a prendre-s’ho malament.

En Benet té la teoria que els nostres alumnes miren poc la tele però imiten més que mai el que veuen a les sèries i als reality shows. Em fa notar, per exemple, que tota aquesta nova gestualitat que veiem pels corredors dels instituts, aquests give me five que es fan els alumnes quan es troben, de vegades seguits d’un xoc de punys tancats, surten de les sèries nord-americanes per a adolescents. Li dic que en Ramon Solsona en parlava, no fa gaire, en una de les seves intervencions radiofòniques. És cert, en ben pocs anys bona part dels nostres adolescents han deixat enrere un seguit de gestos antics, com ara fer la botifarra, i n’han adoptat de nous que, no fa gaire, només vèiem als partits de la NBA.

Però tot això no és res comparat amb la sensació, que compartim amb molts col·legues, que alguns alumnes nostres viuen submergits en un món de ficció televisiva. Un món en què una alumna de 13 anys es pot posar a plorar a classe perquè acaba de rebre un missatge del noi amb qui surt. Un món en què l’alumna en qüestió, interpel·lada pel professor, explica entre ofecs i embuts que vol trencar amb el noi i ell no la deixa tranquil·la. La noia diu que necessita sortir de l’aula per rentar-se la cara de llàgrimes i mocs i regalims de rímel. Dues companyes demanen permís per acompanyar-la i en Benet s’estima més deixar que surtin de classe que allargar més el xou televisiu. La noia, els dies següents, anirà informant els companys sobre la seva relació, la reacció terrible del noi davant la decisió de trencar, els seus dubtes, etc., i així serà protagonista d’alguna cosa, com veuen que passa amb aquests nois i noies empastifats de maquillatge, amb cossos de gimnàs, que declaren el seu amor o odi sota els focus de la tele. Com a la tele, volen audiència, seguidors i likes.