Tecnologia i idees

És curiós que el context del món escolar i el familiar sigui l’únic lloc on hi ha tantes veus i tantes opinions en relació amb la tecnologia en clau de riscos i de pèrdues. Més curiós, encara, perquè és el lloc on la canalla descobreix el món que els ofereix la tecnologia. Podem dir que és curiós perquè és evident que no hi ha alternativa possible, ni cal sospirar-hi perquè segur que seria pitjor el remei que la pròpia realitat. Com podem educar-los, doncs, per a un món que no és el d’ara i en el qual han de viure?

És evident que la tecnologia no és el problema, tot i que sí que és el repte si no sabem educar en consonància amb les seves necessitats i trobar espais per compartir, afavorir i garantir que no els deixem sense el que els és necessari i fins i tot imprescindible: el llenguatge.

Abans de la tecnologia hi ha el llenguatge. Abans de relacionar-nos amb les màquines, per molt aviat que es comenci, primer hi ha la relació amb les persones. Per moltes màquines que tinguem, és evident que cal garantir la socialització, la humanització. I per això cal afavorir, potenciar i enriquir tant el món dels afectes com el de les paraules que ens han de permetre comunicar aquests afectes i sentiments. Això és el que cal enfortir.

Amb les paraules podem elaborar idees, i amb les idees ens podem comunicar de manera que hi hagi el màxim de possibilitats de relacionar-nos, de comprendre’ns i de conviure. I que quedi clar que això no és incompatible amb l’aprenentatge tecnològic, tan necessari, però sí que hi ha unes prioritats que han de permetre, precisament, donar oportunitats a tot el que les tecnologies de la informació i comunicació ens poden oferir: saber-ne fer un ús apropiat i, sobretot, afavorir que amb la gran quantitat d’informació es pugui comprendre i seleccionar i que hi pugui haver una millor comunicació tant interpersonal com a favor de l’aprenentatge.

Les emoticones tenen un sentit però mai podran substituir les paraules, només enriquir-les. Si hi ha explicacions del que agrada, aconseguirem comunicar millor què pensem o sentim més enllà de la mà amb el dit alçat que tan sovint ens envien. Si es parla dels sentiments, les emoticones poden acompanyar-los, però el llenguatge permetrà una comunicació més bona del perquè d’aquesta emoció, i de la importància que té per a qui la mostra i qui la rep.