25/02/2017

TR: Treball de recerca

2 min

Els menors d’edat que tinc a càrrec (MEC) insisteixen a créixer, fer anys i completar etapes. I totes elles porten incorporades noves paraules i terminologies, i ara el diàleg de casa és ple de termes inquietants com: nota de tall, ponderació, optatives, graus i TR.

TREBALL DE RECERCA

TR no vol dir altra cosa que treball de recerca. Segons la MEC número 1, una anomalia superinjusta perquè Catalunya és l’únic lloc de l’Estat on existeix l’obligació de fer-ne un i que compti per a la nota de batxillerat. El que és segur és que el TR és un esdeveniment cabdal. I no tan sols per a la MEC en qüestió. Això ho viu tota la família. No parlo de la típica actuació d’hiperprogenitor que parla del treball que “hem de fer” i del qual acabarà dissenyant ell mateix la presentació en 3D. Parlo del trending topic de les converses familiars des que va començar a planificar què faria fins ara, que ja l’ha entregat i ha rebut la nota.

Al principi vaig pensar que calia interessar-m’hi, tot i que ella em va deixar molt clar que no la maregés, que ja s’espavilava sola i bla, bla, bla. I vaig mantenir un interès educat, amb comentaris productius que l’ajudessin a enfocar-lo i que van fer-li creure que la seva progenitora no li tocaria els pebrots. Ella no sabia, esclar, el que pensava realment, perquè va decidir enfocar el tema per la banda audiovisual i vaig témer que allò la fes caure en la temptació d’estudiar cinema, tal com havia mig insinuat l’any passat, i ja la veia immersa en les mateixes penúries d’autònoma de la cultura que servidora. Ella que havia manifestat la seva voluntat de tenir un ofici com cal! Horror! Per això li he anat dient: “Ui, oi que costa tot això? I és pesat? Eh... i sembla molt divertit, però Déu n’hi do...” Fins que un dia se’m va veure el llautó i em va tranquil·litzar dient-me que seguia amb la seva idea de l’ofici com cal, perquè era la seva vocació i que no patís. Gairebé ploro d’emoció. I per quedar bé li vaig dir que ella podia estudiar el que volgués, només faltaria... però que si insistia en la seva vocació, doncs que endavant. I vaig reprimir el “visca!” perquè m’hauria engegat a pastar fang.

PENCAR

Què voleu que us digui, a mi el TR em sembla fantàstic. L’he vist pencar com mai. Trencar-se les banyes per sortir-se’n. Fer un projecte nou. Complir objectius i terminis. Investigar. Redactar! Llegir! Ha patit com una burra. I jo. Perquè per animar-la se’m va escapar dir-li que la pencada segur que obtenia recompensa i després vaig pensar que el món és tot menys just... I que per favor, per favor, no em venia de gust aguantar el seu mal humor en cas de rebre un disgust. Per sort tot ha anat bé i ha rebut una nota més que satisfactòria. I he pogut dir-li una de les meves frases preferides -“Veus? Ja t’ho deia jo”- i quedar com una senyora. Encara bo...

stats