HORMONES, GUIX, ETC.

Suspendre als pares

Som a les acaballes del curs. La setmana que ve fem les últimes juntes d’avaluació. I el meu amic Benet, davant del resultat d’alguns exàmens finals, sosté l’opinió que, a més dels alumnes, també hauríem d’avaluar els pares. Segons ell, hi ha una relació directa entre l’actitud dels pares i les notes dels fills. I els pares ho han de saber. De seguida aventura una mena de classificació d’urgència: hi ha els pares professorals, que són com una mena de continuïtat de la classe, perquè a més d’estar atents als deures escolars, pregunten la lliçó i ajuden les criatures a organitzar-se a l’hora d’estudiar. Hi ha els atabalats, que només pregunten als fills si tenen deures i si han d’estudiar, i es conformen a sentir una resposta més o menys versemblant per continuar fent la seva. Hi ha els qui es desentenen absolutament de les feines escolars, potser perquè pensen que és a l’escola on han d’estudiar i fer els deures, i que a casa és normal que juguin a matar soldats o a fer-se fotos per penjar-les a Instagram. Hi ha, diu en Benet, tota mena de combinacions d’aquesta classificació barroera.

Veient els fills, insisteix en Benet, et pots imaginar com són els pares. És difícil de creure que aquest alumne caòtic, que no porta mai el llibre, que s’oblida els deures o confon el dia de l’examen, visqui en una família on hi hagi ordre i límits clars i on hi hagi l’obligació de fer-se el llit. És difícil de creure, diu, que aquest altre, que fa més del que se li demana, que amplia els coneixements del llibre consultant la xarxa i que ha portat puntualment tots els deures encomanats, tingui uns pares que no paren mai per casa, que funcionen a crits o que, quan veuen les notes i escolten les excuses dels fills, els donen la raó i els diuen que els professors que suspenen són uns ineptes.

Li dic a en Benet que m’agrada la idea de veure passar els pares a recollir les seves notes de final de curs. Veuríem alegries i abraçades, però també disputes matrimonials, fins i tot algun plor. Però no: em sembla molt més interessant la idea que, tret que els pares siguin realment un element pertorbador i negatiu per als fills, els aprovats o els suspensos són responsabilitat dels alumnes. Altrament, mai no es faran grans. Els pares hi hem de ser, però més per endreçar-los la vida i fer-los responsables que no pas per repassar amb ells la lliçó.