EN FAMÍLIA

Seure en W

Fa molts anys, quan em preparava a l’hospital per convertir-me en pediatre, vam entrar a l’habitació d’una nena de dos o tres anys (no recordo per què estava ingressada) i la vam troba asseguda al llit amb les cames cap als costats i cap enrere, formant una W. El pediatre a qui acompanyava va renyar molt durament a la mare: no es podia permetre de cap manera que la nena segués així, li deformaria les cames!

Em va sorprendre molt. Per la duresa de la reacció (ni que hagués trobat la nena fumant!) i perquè jo mai havia sentit, ni estudiat a la universitat, que aquella posició fos perillosa.

Molt poc després vaig llegir un article al Pediatric Clinics of North America (desembre 1986), del prestigiós cirurgià ortopèdic Lynn T. Staheli, sobre les deformitats torsionals. Deia que la torsió interna (o anteversió) femoral és molt freqüent en nens petits, que habitualment desapareix per si mateixa al cap d’uns anys, que no s’hi ha de fer res, i que un dels seus signes és que el nen seu en W, perquè li és més còmode. No deia res de “prohibir” aquesta postura. És normal i s’arreglarà sense cap tractament.

Amb això em va semblar que la cosa quedava ben clara: “No seguis en W” era una de tantes velles prohibicions sense fonament, com “No l’agafis a coll”, “No facis cruixir els dits” o “Sobre la leche, nada eches”.

Doncs m’ha generat sorpresa trobar ara que la prohibició encara és ben viva a internet, i que nombroses pàgines, tant en anglès com en castellà, escrites sobretot per fisioterapeutes, i a vegades per metges, encara adverteixen de greus conseqüències: deformitats òssies i articulars, problemes neurològics, retards diversos...

Però, sabeu què? No m’ho crec. Perquè aquestes pàgines no citen mai ni un sol estudi científic que demostri aquests perills. Perquè els cirurgians ortopèdics nord-americans ho expliquen de manera molt diferent. Kendra Gagnon, una fisioterapeuta nord-americana, explica  que quan estudiava li van insistir que el W-sitting era dolent i que, més tard, quan el seu propi fill seia així, es va adonar que mai li havien mostrat la prova científica d’aquells perills, i que el seu fill estava incòmode si l’obligava a canviar de postura, i tornava de seguida a seure en W. Deixem que els nens seguin tranquils.