Sentiment de culpa facis el que facis

Hi ha un fet curiós que em crida l’atenció: la presència del sentiment de culpa que senten -majoritàriament- les mares en relació al procés educatiu que segueixen amb els seus fills i filles. ¿Per què es dona de manera tan repetida i constant? Un sentiment de culpa que no tenen només en relació a les decisions que es prenen, sinó també respecte a aquelles que no han pres.

Evidentment, sempre hi ha més d’una decisió possible i en el moment en què s’ha de triar els dubtes sorgeixen en cadena: “Què serà millor? Potser si tirem per aquí...” “I si ens equivoquem?” Però malgrat que sabem que no sempre existeix la decisió, sembla assegurat que sorgirà el sentiment de culpabilitat per no haver triat alguna de les altres decisions possibles que s’han desestimat.

Diguem-ho clar. No es pot fer tot, cal triar i, normalment, no es prenen decisions sense reflexió, sinó després d’haver fet una àmplia valoració de les possibilitats. I si és així, ¿per què no acabem amb el sentiment de culpa? És cert que en ocasions no disposem de gaire temps per pensar i la decisió que prenem és aquella que és possible, més fàcil o que creiem que és més factible. Segur que, en algunes situacions, quan més tard tenim temps per reflexionar-hi, ens sorgeixen aquells clàssics “si hagués tingut temps per pensar, potser...” I de nou hi tornem a ser: “Segur que ens devem haver equivocat”. Cal acabar amb això!

Òbviament, en un altre moment potser hauríem pres una altra decisió, sigui perquè temps després s’han pogut valorar les repercussions del que s’ha fet o, sobretot, perquè es disposa de noves informacions que afavoreixen la revisió de la decisió. Però, justament per això, no podem parlar d’errors i molt menys d’estar educant malament. I per això tampoc hem de creure que és lògic aquest sentiment de culpa.

Podem acceptar aquesta revisió d’allò que fem, però també cal que deixem d’assumir com a quasi inevitable tenir el sentiment de culpa. ¿Deu ser que és una protecció davant les possibles crítiques, comentaris i discrepàncies que sorgeixen quan es comparen les diferents maneres de fer? No oblideu que aquesta actitud de culpabilitzar-se no és un bon acompanyament en el debat amb les criatures. Poden sentir que les persones que més els estimen tenen permanentment sentiment de culpa perquè creuen que ho fan malament.