FLORS DE BACH

Propòsits i il·lusions

Arriba novament el Nadal, una època especialment procliu a la formulació de propòsits per a l’any nou que estrenarem aviat. Aquests dies s’entatxonaran al cel globus d’il·lusions de totes mides i de tots colors, plens a vessar dels nostres somnis, anhels i desitjos. Però en qüestió de no gaire temps, qui sap si d’uns instants només, molts d’aquest globus hauran perdut gas, s’hauran desinflat o hauran desaparegut sense deixar rastre. N’hi ha alguns que potser la pròpia vida els allunyarà o els farà caure. Però també n’hi ha d’altres que tindran un recorregut fugaç, perquè els posem a volar sense imprimir-los una trajectòria prou clara ni dibuixar-los una pista d’aterratge.

En acabar les formacions, tallers i xerrades que imparteixo a mares, pares i mestres, moltes vegades els demano que formulin algun propòsit nou de futur, relacionat amb la temàtica que ha sigut objecte de la sessió i que consideren molt convenient assolir. Ha de ser sempre una cosa molt precisa. No poden dir, per exemple, que tindran més en compte les emocions. Els propòsits tan genèrics i imprecisos tenen molts números de perdre gas en un tres i no res. Acostuma a ser molt més efectiu definir alguna acció diferent que faran, que fins aleshores no feien, com ara permetre que les criatures expressin la tristesa quan estan tristos, deixar que aquesta tristesa els acompanyi una estona, en comptes de voler posar-hi fi de seguida amb el “no ploris” o amb un “no passa res” quan sí que passa. També és una acció concreta parlar-los del que té de bo la tristesa, encara que sigui tan trista. O ajudar-los a buscar maneres perquè es faci més petita i reaparegui l’alegria.

Posar per escrit els propòsits i expressar-los després en veu alta ajuda normalment a fer-los més tangibles i a refermar-los. Però, compte. Sembla que és millor escriure’ls en passat que en futur. Com si fos una fita ja assolida: “A partir de tal dia, em vaig convertir en una mare que sabia acompanyar molt bé, o cada cop millor, la tristesa dels seus fills”. Són petites i poderoses estratègies per fer aterrar a les nostres vides algunes de les il·lusions que farem volar alt aquests dies. Rumiem bé quina volem atrapar i disposem-nos a escriure que a partir d’aquest Nadal “es va quedar per sempre”.