EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Propòsits

Fer-li més petons, encara que s’enfadi i em digui pesat. Mirar de no dir-li amb cara de pena que s’està fent molt gran. No comportar-me com si fos el seu company de trapelleries i mig minut més tard fer de pare sever. Ser una mica més conscient que em pren el pèl i fa de mi el que vol amb quatre manyagueries. Educar amb l’exemple, vull dir que, si m’emprenyo perquè dedica tantes hores a jugar amb la tauleta, no fer-ho mentre estic mirant el meu perfil de Facebook per sisena vegada, o, si rondino perquè ja torna a està amorrat al mòbil, rondinar també quan tinc ganes de mirar el futbol i em va tan bé tenir-lo distret amb el meu iPhone. Racionar tant com pugui les meves batalletes de quan ell era petit i tan mono i tan del papa. Treballar-me més el posat de pare emprenyat i autoritari perquè no em torni a dir rient que quan ho faig no tinc credibilitat. Tenir més paciència quan m’explica fil per randa les regles dels pokémons. També quan li pregunto què ha fet a l’escola i em diu que res d’especial. Reduir al mínim les baralles amistoses per tal de no acabar sense respiració per culpa d’un cop a les parts baixes. No molestar-me quan em diu que no cal que l’acompanyi a la porta de l’escola o quan em nega el petó de comiat si hi ha els seus companys de classe mirant. Respectar més els seus gustos musicals, encara que em produeixin urticàries sonores i representin tot el contrari del que li he fet escoltar a casa de manera subliminar. Deixar-lo volar. No sortir al balcó d’amagat seu i vigilar com puja pel carrer quan li dic que vagi a comprar el pa que ja és prou gran per anar-hi tot sol. Portar-lo més sovint a veure els seus cosins i encara més sovint els seus avis. Buscar una manera de fer versemblant i intel·ligible el meu consell que confiï més en la gent però que desconfiï dels desconeguts, o que comprar coses que no necessitem és immoral i l’endemà comprar-li més sobres de pokémons. Consultar-li els continguts dels articles que escric quan atempten contra la seva intimitat. Fer-li entendre que el fet de parlar d’ell als articles no li dóna dret a cobrar un deu per cent del que em paguen per fer-los. No prendre’m tan a pit enxampar-lo mirant-me amb cara de “no ets tan superpare com em pensava”. Seguir fent-li més petons, encara que s’enfadi i digui que sóc un pesat.