EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Primera nevada

Cada cop que neva a Barcelona i TV3 omple mig Telenotícies amb connexions en diferents punts de la ciutat sempre em ve al cap què deu pensar la gent de Tremp, Puigcerdà o Salardú. Vull dir que em poso a la seva pell i me’ls imagino pixant-se de riure veient els reporters excitadíssims comentant les imatges dels nens i no tan nens que fan punteria amb les boles de neu (el que vulgarment se’n diu 'fer un Mari Pau Huguet' ) o baixen a tot drap el carrer damunt el trineu com si fossin Santa Claus. És el que té la novetat, que transforma en esdeveniment el que per a altres és simple rutina. Per això els turistes es tornen bojos a Londres quan veuen un esquirol o els urbanites troben tan exòtiques les vaques que fins i tot s’emportarien com a souvenir alguna de les tifes que evacuen amb tanta generositat.

Tot això ve al cas perquè aquesta setmana ha fet la primera nevada seriosa al poble on vivim. Bé, tampoc cal que flipem molt, no estem parlant de gruixos de vint centímetres de neu pols. Només d’una enfarinada tímida, la qual, però, no ens va privar de sortir en tromba i actuar com autèntics pixapins. Ja ens veus a tots tres, la dona, el nen i jo, al jardinet del davant vestits de Quechua de dalt a baix decidits a fer festa grossa. Vam començar empaitant-nos amb les mans plenes de projectils blancs i un cop refregats vam fer allò tan agradable d’entaforar amb traïdoria un grapat de neu dins la samarreta de l’altre. No ho vaig voler dir, però de cua d’ull podia veure les mirades displicents dels nostres veïns darrere dels vidres de casa seva, preguntant-se, probablement, de quin país subdesenvolupat i tropical havíem sortit. No em va saber pas greu, és la mirada que porto fent durant anys i panys a cada anglès que es passeja per la rambla de Tarragona amb banyador i sense samarreta, ensenyant els mugrons com si fos una actriu porno. Si voleu que us digui la veritat, no solament no em va emprenyar el seu posat sinó que em van fer llàstima i tot. De fet, estic segur que més d’un va recordar amb nostàlgia el primer cop que es va congelar les mans recollint boles o quan va escriure el seu nom al terra nevat fent servir com a llapis el raig del seu propi pipí. Com? Que això últim no ho heu fet mai? Doncs no sabeu el que us perdeu!