Permís de maternitat

El Parlament espanyol ha aprovat una resolució no de llei (és a dir, que no cal complir) per igualar els permisos de maternitat i paternitat, que serien tots dos de 16 setmanes. Que fàcil que és aprovar coses quan no cal posar els diners! Perquè fa anys que diverses organitzacions han recollit signatures per aconseguir un permís de maternitat de sis mesos (ben conscients que encara seria molt insuficient i estaria molt lluny dels països més avançats d’Europa), però tant ministres socialistes com populars han dit que era del tot impossible, que no hi ha diners.

És una llarga història. El Conveni C103 de l’Organització Internacional del Treball (1952) recomanava un permís de maternitat de 12 setmanes. Espanya, amb 16, no estava del tot malament. Però a mitjans dels anys 90 Suècia va tenir la idea de reservar exclusivament per al pare un mes del permís de maternitat, que aleshores durava 15 mesos en aquell país. Aquí es va decidir imitar els suecs, no (naturalment) en la duració de 15 mesos, sinó en el repartiment. Es va repartir la misèria: de les 16 setmanes, només 6 serien “obligatòries” per a la mare, i les altres serien indistintament per al pare o la mare, com ells acordessin. I dels 30 dies de vacances de la meva dona, ¿no me’n pot passar un parell de setmanes? ¿Com pot ser que retallar els drets laborals de la dona per passar-los al seu marit no fos denunciat com a masclisme?

Ja fa 17 anys que Espanya no compleix el conveni de l’OIT perquè només garanteix 6 setmanes de permís de maternitat. I el nou conveni, C183, de l’any 2000, que recomana un mínim de 14 setmanes, ni tan sols l’hem ratificat.

Naturalment, la immensa majoria de les mares van optar per aprofitar íntegres les seves minses 16 setmanes i no cedir-les al marit. És per això que les noves propostes parlen de “permisos iguals i intransferibles”: temen que molts pares transferirien bona part del seu permís a la mare si poguessin. Hi ha gent que, quan se’ls dóna llibertat, no fa el que cal, sinó el que volen; millor que ho fem obligatori.

Per a un nadó de quatre mesos estar amb el pare no és igual que estar amb la mare. No cal ser psicòleg infantil per adonar-se’n. Més endavant sí que ho serà. Volem permisos iguals? Dos anys per a cadascú, o millor tres, perfecte. Però quatre miserables mesos per a cadascú és un insult.