EN FAMÍLIA

Parlem bé dels fills

Una tarda, fa més de quaranta anys, vaig criticar públicament un dels meus germans. No recordo el motiu, però recordo la lliçó. Tan aviat com vam quedar sols, la meva mare em va dir, molt amable però també molt seriosa: “No parlis mai malament dels teus germans davant d’altres persones”.

M’ho va dir sense cridar, sense sermonejar, sense castigar ni amenaçar amb el càstig, sense “posar conseqüències” (aquestes que ara estan tan de moda perquè diuen que no són càstigs: “Com que has parlat malament del teu germà, aquesta tarda no menjaràs gelat”). Per això sé que no calen totes aquestes sobreactuacions per donar instruccions als fills. N’hi ha prou de dir-los què han de fer, i, si cal, explicar el com i el per què.

Aquell dia vaig necessitar explicacions. “El que he dit es veritat! És que m’ha dit / m’ha fet / m’ha pres / m’ha pegat...” (no, no en recordo el motiu). “Si parles malament dels teus germans davant d’altres persones -va dir la mare-, què pensaran d’ells? Diran: «Deu ser molt dolent, ni tan sols el seu propi germà en parla bé». Mai has de criticar la teva família davant dels altres”.

Recordo la lliçó, i he intentat sempre posar-la en pràctica.

Avui les possibilitats de parlar malament dels fills es multipliquen a internet. És tan fàcil, en un fòrum, dir que la nostra filla no obeeix mai o ha mossegat un nen, que el nostre fill diu paraulotes o és un mandrós o un egoista que no vol compartir les joguines i que sempre està fent la guitza al seu germanet... És tan fàcil explicar intimitats, qui es fa pipí o caca, qui no pot dormir sense el seu osset, qui té por, qui es masturba... Potser ara, amb trenta o cinquanta anys, ens seria indiferent que sortís a la llum una carta dels nostres pares dient aquestes coses. Però, ¿i si haguéssim llegit aquests comentaris amb deu o dotze anys? I si ho haguessin llegit tots els nostres companys? Pensem que fer servir un àlies garanteix la nostra intimitat (i la dels nostres fills) a internet, però un dia donem el nom de la nostra ciutat, o de l’escola, o la data exacta de naixement, i a vegades publiquem una foto o enllacem al nostre Facebook i, al final, tots els comentaris que hem fet al fòrum estan a l’abast de qualsevol preadolescent una mica espavilat.

Parlem bé dels nostres fills. O guardem silenci.