HORMONES, GUIX, ETC.

I el Nobel per a Quino?

En Benet em diu que els seus alumnes li han preguntat què li sembla que Bob Dylan tingui el Nobel. Com que Dylan és un autor de la seva època, i han vist (o els han explicat) que alguns escriptors diuen que no es mereix el Nobel perquè no és un dels seus, volen saber què en pensa. Que quedi clar que als alumnes d’en Benet, com als meus, l’elecció no els ha sorprès, entre altres coses perquè gairebé no saben ni qui és Bob Dylan. Escolten música del segle XXI. Però volen saber per què hi ha gent que diu que Dylan no és un escriptor si en Benet, a classe, els ha parlat dels trobadors i els ha comparat amb els cantants de rap.

La veritat és que als meus alumnes el Nobel de literatura tampoc els interessa gaire. Però també els parlo del tema. Hi estan d’acord: si els trobadors de què hem parlat aquest principi de curs són escriptors, també ho han de ser els qui rapegen. I n’hi ha més d’un, a més, que sap que rap és l’acrònim de rhythm and poetry. Els dic que el Nobel a Dylan va d’això: un reconeixement als lletristes i als poetes que canten. I una noia diu que, si és així, troba que han trigat molt a reconèixer que les lletres de les cançons poden ser poesia de la bona.

És ben veritat. El Nobel sempre arriba una mica tard. Els qui el decideixen són gent conservadora. Aquest Nobel hauria tingut més sentit quan aquesta generació de poetes que canten, com Georges Brassens, Pete Seeger, Leonard Cohen o Janis Joplin estava en el seu millor moment. Fa quaranta o cinquanta anys hauria sigut més adequat reconèixer que aquesta literatura cantada era fonamental per a l’educació sentimental de més d’una generació. I fa més de cinquanta anys que Umberto Eco cridava l’atenció sobre altres marges de la literatura, com ara el còmic. També aquí el Nobel ha arribat tard: ni el Charlie Schulz del Charlie Brown, ni l’Hergé del Tintin no el tindran mai. Això sí, encara són a temps de concedir-lo al Quino de la Mafalda.

Però vaja, al Nobel no se li ha de fer gaire cas, perquè el més probable és que el nostre escriptor favorit no el tingui mai, i no passa res. També és probable que acabi en mans d’algun escriptor que no ens agrada. Però trobo que ja són ganes de discutir el de Dylan. Per què no ens fiquem amb el Nobel de matemàtiques? Potser perquè no en sabem prou? Doncs això.