EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Merry Christmas

Fa setze anys que passem les vacances de Nadal a Anglaterra. Vam començar fent-ho amb la colla, com a novetat, en un hotel d’aquests tan típics de la capital, amb olor de resclosit i un preu inversament proporcional a la llum que feien les bombetes de l’habitació. Després vam descobrir els pisos de lloguer, quan encara no empudegaven totes les ciutats del món, i els llogàvem entre vuit o nou, repartint-nos sofàs, llits i racons per ordre cronològic, és a dir, que l’últim que arribava de festa era el que havia de dormir a terra. No us penseu, no era tan cruel com sembla, el seu estat etílic ajudava molt a fer que no fos gaire conscient de la manca de confort. Després va arribar el nen i vam haver d’estalviar-nos les nits de Cap d’Any a Popstars ballant sense parar i canviar-les per festes autogestionades a casa.

Aquest any, però, és el primer que gaudim en primera persona els dies anteriors a les festes nadalenques i l’experiència és fascinant. D’entrada el primer que notes és que aquí Nadal arriba abans. Vull dir que a primers de desembre, la primera setmana si fa o no fa, ja fa l’efecte que és la nit de Nadal. Els carrers estan plens de jovent acabat de sortir de la feina fent una pinta de cervesa al carrer vestits de Santa Claus. No és broma, el primer dia que ho veus penses que és una flashmob, una trobada de friquis amb ganes de gresca, però no. Quan segueixes tombant, els parenoels i marenoels de pega apareixen per tot arreu, alguns amb la barba postissa, altres amb el gorro de borla i la majoria amb uns jerseis de llana inversemblants plens de motius nadalencs, picarols i fins i tot llumetes intermitents.

I precisament de les llumetes intermitents va l’altre aspecte prenadalenc que em té fascinat. Estic parlant de l’habilitat luminotècnica dels anglesos. D’un dia per l’altre els carrers foscos com la gola del llop que patim cada nit es transformen en una avinguda de Las Vegas. Les llums de colors decoren cada racó de les façanes amb formes impossibles, travessant parterres i arbustos amb tot tipus de formes geomètriques. D’acord que té un punt kitsch, és cert, però dóna tanta alegria a les cases que és encomanadís. I si no us ho creieu, passeu per casa nostra. No té pèrdua, la veureu d’una hora lluny.