L’EXPLORADOR REPRIMIT
Opinió 07/10/2017

Melcior sí, Felip no

2 min

Escric el dissabte d’irreflexió, un dia abans de. Tracto de tornar a pensar en els temes que anem deixant per sota del soroll. De les imatges de la setmana rescato la portada d’un diari conservador en què un nen, que al desembre encara escriurà la carta al Reis, pinta a terra un senyal de prohibit, a sobre de la corona reial borbònica. També he retingut imatges de la televisió oficial amb les cares d’uns infants veient com un policia local (potser el mateix que saluden cada dia al pas de vianants davant la porta de l’escola) arrenca de la paret els cartells amb missatges de la política adulta que acaben d’enganxar. Penso, una vegada més, en les relacions entre els dogmes adults (polítics, religiosos, de mercat) i les infàncies, en la nostra pretensió que siguin com nosaltres.

No. No parlaré de la protecció de la infància. No necessiten protectors. Teòricament són subjectes actius de drets i tenen el mateix dret a protestar per la sopa que perquè no els agrada el món. Vaja, com els adults. Però tenen un problema: depenen dels adults i són aquests qui decideixen pel seu bé (normalment un interès adult). He dedicat bona part de la meva vida a lluitar per garantir els drets dels infants i adolescents i mai se m’ha ocorregut dir que això signifiqui treure’ls del món real. Són on són, enmig de diversos conflictes, i no podem construir una campana de vidre que els aïlli (en tot cas podem valorar si els hem de ficar enmig de tots). Però sí que tenen dret que els seus adults no els apuntin a bronques contradictòries sense explicació.

Melcior o Felip VI no deixen de ser reis i un nen no els odia, no cal que els empastifi. L’infant té dret que els seus adults li expliquin els contrasentits de les monarquies o dels dictadors. Si el delegat de classe no pot ser el fill del director, qui ens mana tampoc. Tot adult que assenyala un enemic a un infant li està dient que hi ha éssers humans bons i dolents. No trigarà gaire a aplicar-ho a algun company de classe. Educar-los en la democràcia vol dir que practiquem amb ells la democràcia, no que coregin eslògans adults divertits a la mani o distribueixin els seus cartells. Cada vegada que queden perplexos amb un conflicte, l’adult té l’obligació de no simplificar-lo i ajudar-lo a entendre que potser tot va de rics i pobres, o a descobrir les raons dels amics que sembla que no pensen igual i que no són allà.

stats