A vegades em fan preguntes sobre l’assetjament escolar entre alumnes o bullying. No en sóc especialista, però em preocupa, m’entristeix i considero que ens interpel·la a tots, ens afecti directament o no.
Llegeixo, en un article sobre assetjament escolar, que els principals motius pels quals s’agredeix un altre company són la seva falta d’habilitats socials, no estar a la moda, ser diferents i tenir defectes físics o discapacitats. Em sorprèn que tot siguin mancances atribuïdes als que reben les agressions i que no n’hi hagi cap referida als que les cometen. Entre les mesures per fer-hi front destaquen plans estratègics de convivència escolar, manuals de bones pràctiques, guies per a les famílies, formació per als docents, la creació d’un telèfon d’atenció gratuïta... I el cor? On queda el cor? Trobo a faltar que ens preguntem més què pot estar passant al cor de les criatures que cometen les agressions perquè una sèrie de prejudicis i estereotips cruels malmetin així la seva afectivitat i el seu procés de socialització. I què pot estar passant en el cor de les que les reben, perquè es deixin agredir -emmudides i resignades- fins a tal extrem.
No sabem mirar prou bé el propi cor ni el de les criatures que agredeixen o que són agredides -deveu haver notat que evito les etiquetes d’agressor i víctima-. La sensació d’indignitat i d’indefensió, i el patiment emocional intens, són moltes vegades comuns en ambdues parts, encara que es manifestin de maneres tan diferents. Però ens costa molt identificar i comprendre les pors, les frustracions, les tristors profundes que porten a adoptar uns rols que de cap manera hauríem de confondre amb la seva essència. Que fàcil que resulta, en canvi, assenyalar culpables. I quanta resistència i incapacitat de fer-nos les preguntes necessàries. Només arribarem a respostes adequades si les preguntes essencials les fem primer al propi cor. Al cap i a la fi, aquest tipus de violència entre infants i adolescents és reflex de violències adultes, manifestes o encobertes, i és fruit també de la incapacitat adulta per encomanar pau a les criatures i per ajudar-les a afrontar i a reparar saludablement el que les agredeix o les fereix profundament.
Les preguntes a fer-nos, el pròxim dia.
