LA SETENA HORA

Llei d’educació

Aquests dies de debats avorrits i inútils per poder investir un president i formar govern, hem sentit que en l’àmbit de l’estat espanyol volen redactar una nova llei d’educació. Precisem que és en l’àmbit de l’Estat, perquè a Catalunya ja la tenim i convé recordar que, malgrat el treball que es va fer, no es va poder arribar a aprovar-ne una on tothom se sentís representat d’alguna manera. La brúixola, però, segueix indicant cap al nord; el nord és l’elaboració d’una llei amb prou consens perquè el govern de torn no l’hagi de canviar. És un nord difícil i en ocasions esquerp, però cal orientar-s’hi amb decisió, seny i unes gotes de rauxa.

Per tant, hem de creure que si a les espanyes arriba el dia que entenen que això de la corrupció és tan lleig com prohibir posar les urnes, s’arribarà a formar un govern i llavors s’iniciarà el procés cap a la redacció d’una nova llei d’educació. Caldran moltes converses, amb més til·la que cafè, per tractar un tema que és fonamental. Els debats han d’aplegar els interessos legítims que representen les maneres que tenim de veure l’educació; no pot quedar res al tinter, però un cop s’hagi assegurat la participació de tothom cal reduir l’articulat a la mínima expressió.

Molts aspectes s’han d’incloure, si cal, en els decrets que l’aniran desenvolupant, perquè canviar un decret, si cal canviar-lo, no és gaire costós, mentre que una llei orgànica reclama un procés llarg i tediós. Però per fer realitat aquest desig cal que la política confiï molt en la pedagogia i que els polítics creguin, més enllà de les paraules i dels copets a l’esquena, en el valor que té l’experiència dels equips docents i de les comunitats educatives per llegir i rellegir la prosa legal i adaptar-la a les seves realitats concretes.

A les envistes d’una nova llei hem de reclamar un cop més que la picabaralla entre les opcions ideològiques no deixi de banda l’experiència dels centres educatius. Desitgem que els polítics entenguin que s’han de limitar a posar les condicions perquè cada centre educatiu pugui impulsar el seu projecte, ajudar en la seva avaluació -resultats, esclar, però sobretot processos- i desburocratitzar la maquinària escolar. Renunciar, ras i curt, a ser els que inaugurin el ball i deixar que cada centre trobi el seu ritme.