FORA DE CLASSE

Literatura en 3D

La setmana passada vaig tenir l’honor de participar en el curs que duia per nom ' Ensenyar literatura catalana avui: eines, estratègies i neguits', organitzat per l’ICE i la UAB, i impulsat pel Col·lectiu Pere Quart. Al davant m’hi vaig trobar professors preocupats per millorar les classes de literatura, i no morir en l’intent, vaig afegir jo. La meva aportació es va centrar en un parell d’experiències que vaig considerar exitoses i compartibles, com l’adaptació de 'Terra Baixa' de Guimerà per a alumnes de 3r d’ESO i la capacitat de complementar i intercanviar lectures diferents entre els de primer i segon de batxillerat.

Els meus alumnes, quan descobreixen que escric, sempre em pregunten si soc famós. Mai sé exactament quina ha de ser la millor resposta davant de les seves expectatives. En aquest sentit vaig insistir que hem de tractar els nostres clàssics amb el reconeixement que es mereixen, que els puguin identificar clarament per les seves cares, sovint amagades en edicions tan serioses com exclusivament acadèmiques. M’interessa que sàpiguen quin aspecte tenien Pere Calders, Víctor Català o Pere Quart. Si els donem volum els fem reals, i evitem aquesta sensació d’inventar-nos una realitat paral·lela, d’un món que no és el de l’alumne.

D’estratègies n’hi ha moltes i molt bones, sobretot passant per l’experiència vivencial, amb petites representacions i lectures dramatitzades. Així com altres companys van ensenyar estratègies per defensar la poesia dels clàssics. Si el professor transmet seguretat i entusiasme, almenys obtindrem el dubte del respecte per part dels alumnes davant de les lectures que d’entrada per a ells no són fàcils i que acostumen a llegir entre escarafalls.

El que tinc clar és que les grans obres sempre són vigents. Tant és el segle en què hagin estat escrites, sempre parlen dels nostres problemes, dels nostres desitjos, dels sentiments humans, en definitiva. I quan els alumnes entren en aquesta dimensió, l’assignatura, en puc donar fe, es converteix en una de les més especials que cursaran mai. La lectura de la bona literatura la plantejo com un doble repte, entre el professor i l’escriptor, davant d’aquella majoria que, ja a l’institut, no llegeix mai. Es perden tantes coses, que per això segueixo entossudit en aquesta lluita.