FORA DE CLASSE

Innovació, innovació, innovació!

El meu fill de vuit anys demanava per Reis una tablet i un mòbil. Alguns dels seus companys de classe ja en tenen i ell s’ha de limitar a esperar que, de tant en tant, el deixem jugar una estona a coses molt concretes amb l’ordinador. Com a pares intentem fer-li entendre que encara és massa d’hora per a segons quins aparells, i ens preocupa sobretot la seva alta addicció. Lluitem en certa manera a contracorrent, ja que tot el que té a veure amb les noves tecnologies està ben vist socialment.

Pel que fa al món de l’ensenyament, també estem molt atrapats per tot el que faci olor de nou. Ningú qüestiona que avui en dia una aula catalana necessiti ordinador i projector. De fet, això ha permès que les classes, des de ja fa anys, siguin molt més dinàmiques i enriquidores que quan només es disposava d’un guix i uns mapes enrotllables. Ja fa cursos que la majoria de pares van rebre amb entusiasme la decisió del govern d’impulsar que cada alumne disposés d’un ordinador portàtil a l’aula, tot i que després ja no va semblar tan prioritari. Ara vivim amb el discurs més o menys oficial que el que tenim no funciona, que està obsolet i que cal una nova pedagogia, uns nous mètodes, una nova manera d’avaluar, de fer les classes, un nou tipus de professors, formats a la manera que ha de ser el futur del segle XXI. I aquests discursos funcionen perquè venen esperança, trien molt bé les paraules i els conceptes, sovint críptics i ultratècnics, i donen a entendre que si volem superar el fracàs escolar hem d’abraçar la nova filosofia de la innovació.

No estic pas en contra de les innovacions, però hem d’anar amb compte i no deixar de fer segons quines coses que potser sí que funcionen i que són més modernes del que ens pensem. La modernitat i l’experimentació en realitat només són proves de les quals encara no tenim la certesa que millorin els resultats. Lamentablement, crec que els mals resultats que s’obtenen són més fruit d’un fracàs social que escolar. I això no només ho ha de solucionar la tecnologia, sinó una política cultural, social i econòmica que prioritzi de veritat l’ensenyament. Per a la resta, sempre tindrem la tablet o el mòbil perquè el nen es passi la tarda entretingut i no emprenyi els grans, que tenim molta feina.