LA PITJOR MARE DEL MÓN

Inversions a curt i llarg termini

Un dels meus malsons recurrents és el de descobrir que en lloc de parlar català porto anys parlant suahili. Que el que creia, que als menors d’edat a càrrec (MEC) no els donava la gana d’escoltar-me i fer cas dels meus savis consells i de les indicacions per a una vida en comú saludable, en realitat era cosa meva perquè els parlava en un idioma ignot per a ells. Però llavors em desperto i descobreixo la crua realitat, que parlo català, igual que els MEC, i que si no em fan cas és perquè tot plegat entra dins del seu mandat biològic.

INFINIT

Un dels aspectes més oblidables del fet d’exercir de progenitor és el de repetir les mateixes coses una vegada i una altra. El manual del progenitor eficient diu que si ho repeteixes és perquè et ve de gust, perquè en realitat amb una vegada ja n’hi hauria prou, i a partir d’aquí, qui no compleixi les normes que n’assumeixi les conseqüències. I jo ho intento, ho intento. Dic, per exemple: “Es recorda al personal autoritzat a pernoctar a les lliteres que en abandonar el lloc de repòs cal deixar-lo mínimament presentable. En cas contrari se’ls anul·larà la reserva i passaran a pernoctar al sofà del menjador”. I allò cola fins que deixa de colar i els facturo a dormir al menjador, i ells tres es conxorxen i declaren que fer-se el llit és absurd, que si hi ha un estudi que diu que no és bo, i au, toooooorna a establir bé les normes dels pebrots. I qui diu fer-se el llit diu endreçar-se l’habitació, no deixar abandonat cap objecte a terra, fer les tasques assignades sense que calgui amenaçar-los d’anar a buscar-los a l’institut i abraçar-los davant dels amics, oblidar les baralles preneolítiques entre germans, assumir que es pot menjar verdura i peix en un mateix àpat sense emetre més de set exabruptes, assumir que si venen amics a casa cal tenir a ratlla la seva fúria desordenatòria o assumir que hi ha les refotudes i repetitives normes de sempre per assumir. I assumir que una progenitora pot embogir per repetició de missatges...

LLARG TERMINI

...Perquè sí, la repetició fa que massa vegades cregui que la meva missió educativa és absurda, inexistent, idiota. Fins que un dia descobreixo que sí que serveix per a alguna cosa. Pot passar que una família parli meravelles d’un dels MEC quan l’ha tingut a casa i ha col·laborat tant i tant. O, sense que sàpiguen que els escolto, sento un dels MEC com emet un dels meus missatges a un altre dels MEC, i es desespera perquè el germà no li fa cas. És llavors que constato que la tasca de progenitors cal mirar-se-la a llarg termini. El curt massa vegades és pesat i llauna. I només així puc mantenir la moral i, alhora, admetre una veritat: quan hagin tocat el dos i tinguin casa seva, allà segur, seguríssim, es faran el llit. I a la primera.