24/12/2016

Herodes i Pilat

2 min

Herodes i Pilat, renyits des de sempre, es van reconciliar perquè van aconseguir treure’s de sobre un problema comú provocat per un tal Jesús, nascut a Natzaret. La víctima reconcilia els contraris. Esclar que de víctimes n’hi ha de moltes menes. Aquests dies, però, en recordem sobretot dues: el Diable i Jesús de Natzaret.

Hi ha en aquests dos processos victimaris una diferència que és fonamental. En un cas parlem d’algú que sota l’aparença de serp va provocar la nostra expulsió del paradís per instal·lar dins nostre, i per sempre, tota mena de temptacions. L’altre cas ens remet a aquell que es va convertir en víctima per defensar fins i tot els seus propis enemics. En el nostre imaginari, a un el soterrem cap a l’infern i a l’altre l’enlairem cap al cel. I entre l’un i l’altre se’ns planteja la pregunta clau: què fem amb les nostres vides quan sentim dins nostre la capacitat d’anar tant cap a l’infern com cap al cel?

Convivim pressionats pel Diable i per Déu, i tots dos es troben més enllà de la nostra quotidianitat. Encara que les obres dels Pastorets que aquests dies es representen ens vulguin aclarir que el bé sempre triomfa, sabem molt bé que no és així. I ens enganyaríem, i els enganyaríem, si eduquéssim els nostres infants en aquesta idea. La realitat és que un cop expulsats del paradís, vivim de lloguer en un món que no és el que d’entrada ens havien assignat. Per acabar-ho d’embolicar sabem que, ja fora del paradís, Caïm va matar Abel per gelosia. No estem parlant d’un assassinat qualsevol, sinó del primer. Els que han vingut després, com tots els actes de violència, hi remeten sempre, com si el rebuig dels que no són com nosaltres hagués esdevingut un maleït comú denominador de molts actes de la humanitat.

Tant si celebrem el Nadal com si no, tant si fem el pessebre a l’escola com si no, no hem d’oblidar que aquests grans mites ens fan entendre que l’acte d’educar mai no pot ser imparcial. En ocasions, seria més fàcil rentar-nos les mans, com Pilat, o creure que la culpa de tot recau en alguna cosa exterior a nosaltres. Herodes i Pilat es van reconciliar perquè tenien un enemic comú que van convertir en la víctima que s’havia d’eliminar. Educar és tot el contrari, és ajudar a desconstruir els enemics; és aprendre a domesticar el mal que fa estada, ens agradi o no, dins nostre.

stats