La canalla mira el món a través dels nostres ulls, d’allò que els mostrem, i hem de ser conscients que no cal donar-los tota la informació sobre tot el que passa perquè no ho poden entendre ni gestionar. Molt sovint només els ensenyem dibuixos animats o un món de fantasia on els fem sentir protagonistes o deixem que somiïn que ho són.
Gràcies als mitjans de comunicació la mirada infantil i adolescent és molt més àmplia que la de casa i, si no en parlem, potser està desenfocada o caricaturitzada amb més models que el familiar o els de proximitat. Cal entendre que hi ha moltes més informacions que la canalla acabarà coneixent i que els hem de guiar. Sense que els mostrem totes les dificultats que comporta la vida, la canalla ha d’entendre que al món hi ha persones i infants que no tenen les mateixes condicions, que tenen grans dificultats que cal comprendre, respectar i, sobretot, que demanen la nostra col·laboració.
Queda clar que si mostrem inquietud i inseguretat, creient que és millor no dir-los res d’allò que els envolta per com els pot afectar, hem d’entendre que estem perdent oportunitats per educar-los, per despertar-los actituds de solidaritat, respecte i col·laboració. Actituds que no s’assoleixen amb un dia, ni només amb paraules o intencions, sinó amb accions i coneixement.
La canalla ha de viure amb il·lusió el seu present i mirar el seu futur amb oportunitats i confiança, i això només ho podrà fer si els ensenyem a comprendre i seleccionar algunes de les urgències sentides per trobar els aspectes més bàsics de les relacions afectives i humanes. Un factor bàsic per a la convivència a l’escola i al carrer i per despertar l’empatia.
Educar-los en la por és generar barreres i obrir la porta a prejudicis i discriminacions. La memòria dels esdeveniments viscuts en un passat no llunyà hauria d’afavorir el respecte i la comprensió i no permetre que es donin casos de maltractament a persones desvalgudes. El viatge vital és complicat per a les persones adultes però cal encarar-lo de manera que la canalla aprengui a comprendre que han de participar en aquestes situacions. Han de poder gestionar-les i prendre decisions en un món que no podem preveure ni témer. I saber que els més necessitats necessiten el nostre suport.
