FAMÍLIES... PARLEM-NE

La família no és una empresa de lleure

“M’estic avorrint!” “No sé què fer!” “Véns a jugar?”. Aquestes són algunes de les demandes que, de manera reiterada i quotidiana, es donen en el context familiar i que són temudes per les persones adultes. S’acosta el cap de setmana, o les vacances, i ja temem la cantarella de l’avorriment dels més petits. I això per no oblidar les exigències socials de fer coses amb la canalla, gairebé com una obligació i amb la màxima dedicació possible.

Se suposa, doncs, que la canalla ha de tenir, durant el temps lliure, la mare i/o el pare sempre al seu costat perquè guiïn què fer i fer-ho conjuntament, com en les activitats que se’ls organitzen després de l’escola o a l’esplai. Està clar que l’activitat escolar està estructurada i que se sap què cal fer en cada moment, com, de fet, passa en totes aquelles activitats que es fan en sortir de l’escola o quan van de colònies. Tot està organitzat i es fa amb monitores o monitors. Potser per això, quan es troben amb una amplitud horària lliure d’activitats -durant els caps de setmana, dies de festa o en període de vacances- les criatures tenen dificultats per organitzar-se i per viure el temps de manera satisfactòria i autònoma, segons les edats. Tenen recursos: joguines, llibres, oportunitats d’activitats a casa... El que realment no han après a tenir és iniciativa -individualment o amb altra canalla- per saber organitzar el seu temps perquè els resulti interessant.

Cal, segurament, insistir que no és una bona pràctica parental que se’ls hagi de donar resposta per evitar l’avorriment, sinó que el que és realment educatiu és afavorir que hi hagi temps perquè aprenguin a entretenir-se i que, si s’avorreixen, només depèn de com han après a viure aquest temps i a organitzar-se. La família no és una empresa d’oci ni un parc temàtic que garanteix la diversió. Hi ha temps per fer coses junts però també per a altres coses, com les tasques domèstiques. I aquí ells també hi poden participar.