FLORS DE BACH

Experimentem junts

Diumenge assolellat d’hivern. Amb un solet que presagia primavera. Passegem per un camí de ronda de la Costa Brava amb uns bons amics. Ens aturem en una caleta petita i bonica. Només hi som nosaltres i una parella amb una nena i un nen d’uns dos i quatre anys, aproximadament. El pare i la mare estan asseguts a la sorra i se’ls veu arraulits de fred. Tot i la bonança de la temperatura, van tapats de dalt a baix, embolicada en una gran bufanda la mare i amb la caputxa de la dessuadora posada el pare. La nena i el nen van abrigats de mig cos cap amunt, però duen cames i peus al descobert i estan drets a la vora del mar. La nena no arriba a mullar-se. El nen avança uns passets més, però tan bon punt el vaivé d’una onada li frega els peus, recula i surt corrent i xisclant cap enfora. La mare el reprèn, l’adverteix que no es torni a mullar. La nena pregunta per què no es poden mullar. La mare li respon: “Perquè a l’hivern només es banyen els pares”. La meva amiga i jo ens mirem. Per prudència no diem ni piu. Seguim caminant com si res.

Un cop deixem enrere cala i família, en parlem. Reflexionem sobre les coses tan estranyes que fem i diem a vegades els pares. L’explicació no s’aguanta per enlloc. Primer perquè no és certa. Però en cas que ho fos, seria del tot inconsistent que la donin uns pares que només els faltaven el passamuntanyes i la pellissa de be. Un segon aspecte bastant rocambolesc és que, encara que “a l’hivern només es banyin els pares”, els que es mullen solen ser els fills. Aquesta deu ser la raó per la qual les dues criatures anaven mig despullades, per no mullar-se la roba si s’atansaven massa a l’aigua.

Però un plantejament contradictori com aquest abocava les criatures encara més al que els pares pretenien evitar amb el seu argument. Un tercer aspecte digne de considerar és la poca confiança dels pares en el termòstat i les sensacions corporals dels fills. El més savi de tota l’escena va ser la corredissa i els crits del nen quan els seus peus van tastar la fredor a l’aigua. El més savi per part nostra, atesa la situació que ens ocupa, és fer que l’experimentin amb el nostre acompanyament i guiatge. Ens estalviarà explicacions inversemblants i ens reportarà moments molt bonics de joc, de descoberta i d’aprenentatge conjunt amb els nostres fills.