28/01/2017

Envoltada de CiborgMECs

2 min

Llegeixo la notícia sobre el greu problema d’addicció als mòbils que pateixen determinats menors d’edat a càrrec amb preocupació, però sense gaire sorpresa, la veritat. Ja fa temps que sospito que els adolescentis comunis i preadolescentis comunis occidentals ja no són humans d’origen biològic al 100% i que han mutat de forma irremeiable fins a convertir-se en éssers als quals anomeno ciborgMEC, una barreja de menors d’edat a càrrec (MEC) i elements tecnològics inserits de forma poc subtil al seu organisme.

LA MÀ

Allà on de petits hi tenien una mà per convertir les croquetes en puré, les mongetes tendres en projectils i els retoladors per pintar paper en retoladors per pintar parets, rajoles, roba, etc., ara hi tenen un giny tecnològic. El més normal és que el giny sigui un mòbil, i procuro lluitar per revertir el seu estat a la fase anterior d’humans biològics al 100%, ni que sigui per una estoneta. Però no me’n surto.

He provat de comminar-los a deixar els ginys dins una capsa la mar de bufona. I el 99,9% de les vegades l’únic que hi és és el meu mòbil, i si n’hi ha algun dels seus és perquè l’hi he posat jo, i com que ja són ciborgMEC de nivell avançat, saben atraure el giny amb el poder de la ment o amb la típica excusa de “és que he de preguntar una cosa dels deures”, i aviat tornen a tenir el seu mòbil inserit. Només me n’he sortit a mitges, i quan som a taula, o quan se’n van al llit. Llavors es disfressen d’éssers biològics i em fan temporalment feliç. Però mentre fan deures (o em diuen que fan deures), mentre miren la tele, o l’ordinador, mentre estem en família o sols, són allà, amb el giny ben aferrat a la mà, i llavors sona la meva lletania i la del pare de les criatures per recordar-los, imprecar-los, ordenar-los, que visquin més desconnectats.

EHEM

Ara bé, jo, igual que la majoria d’ adultis normalis, també estic mutant en una cíborg, i tot i que el meu model és menys evolucionat i no acostumo a dur inserit el mòbil a la mà, i la meva opció és la de cíborg satèl·lit, perquè el giny l’acostumo a tenir a un màxim de 50 centímetres al meu voltant, la realitat és la que és. El consulto quan treballo. El consulto quan miro la tele amb l’excusa de veure què diuen a Twitter. El consulto un nombre de vegades al dia que no goso comptar perquè no em caigui la cara de vergonya. La diferència, però, és que jo he viscut molts anys sense giny i la meva experiència d’humana al 100% és molt alta. I si el mòbil no funciona no infarto. A les 22 hores el poso en mode avió i em quedo tan ampla. I sovint m’oblido de la seva existència durant hores.

Per això, seguiré insistint perquè els MEC siguin més biològics i una mica menys tecnològics. No per odi a la tecnologia, que no cultivo pas, sinó perquè la seva capacitat d’addicció és més alta i sensible que la meva.

stats