HORMONES, GUIX, ETC.

Educats en l’odi

Un escriptor basc que viu des de fa 30 anys a Alemanya ha afirmat fa ben poc que l’independentisme català utilitza els nens i els transmet una interpretació del món que pot conduir al fanatisme i al dogmatisme, i conclou que es fabriquen éssers humans fallits. La idea de la independència li sembla tan monstruosa que no pot ser que resulti de la raó: ha de ser el resultat d’una perversió estranya i de la insana inculcació de l’odi cap als altres.

La sospita que fem alguna cosa estranya amb el cervell dels nens està força estesa. Ho va dir un ministre a les Corts espanyoles. Ho hem sentit a les tertúlies. Ho hem llegit a la premsa. Els ensenyants acostumem a estar d’acord que és més aviat a l’inrevés. La política entra ben poc a les classes. I encara menys res de semblant a una èpica nacional feta d’herois, antics imperis o aportacions a la cultura universal. Sí que ensenyem, als més petits, els idiomes que es parlen al país, i les cançons que s’hi canten, i les tradicions, i una mica d’història, i no gaire literatura. Però no crec que aquest escriptor espanyol que ara no sé com es diu pensi que per fer cagar el tió, o per fer cantar En Joan petit quan balla ja estiguem plantant la llavor de l’independentisme. ¿I si la culpa és que els fem llegir Mossèn Cinto? ¿O potser ensenyem massa filosofia i matemàtiques i els nois aprenen a pensar?

Hauria estat bé convidar, com a observadors del que va passar entre divendres i diumenge a Catalunya, alguna d’aquestes ments preclares. Haurien vist que els estudiants universitaris, però també els alumnes d’en Benet, i els meus, i els de tants altres centres educatius del país, feien un acte de solidaritat i bon rotllo, de civisme i generositat. Haurien vist que el fanatisme venia amb camionetes, uniformat i amb porra. Perquè, per la manera d’actuar, no vam veure professionals de cap fred, sinó persones, aquestes sí, que odien, que peguen amb ràbia, que estiren noies pels cabells, que disparen boles de goma sense necessitat, que torcen braços i dits per castigar, per humiliar. I haurien sospitat, com jo, que a les casernes on s’han format s’ensenya alguna cosa més que l’ofici, tan respectable, d’enxampar estafadors, perseguir lladres, enxampar terroristes i detenir assassins de dones. L’educació que reps de la família i dels professors és tan important que si la teva família i els teus caps t’acomiaden cridant “ A por ellos ”, tu vas “ a por ellos ”.