23/09/2017

Després de classe

2 min

Fa molts anys, com a pare de nens petits i com a metge preocupat per la lactància materna, envejava els llargs permisos de maternitat del nord d’Europa, seguits d’altres ajuts i facilitats que en aquells països permeten que la major part dels nens siguin a casa, amb els seus pares, durant els primers dos o tres anys.

Més tard em vaig adonar que el problema és més llarg. Els nens continuen necessitant els seus pares als cinc anys, i als deu, i als quinze. No és bona idea que els nens hagin de fer infinites activitats extraescolars només per omplir les hores; o que la principal responsabilitat de la seva cura diària passi dels pares als avis; o que els més grandets arribin amb la seva clau a una casa buida i s’hi estiguin cada dia sense supervisió durant hores. No és bona idea que els nens tinguin tres mesos de vacances i els pares només un.

En el passat, sovint la mare era a casa amb els fills mentre el pare anava a treballar. No per “realitzar-se com a persona”, sinó precisament per “mantenir la família” o “guanyar el pa dels seus fills”. El treball no era un objectiu, sinó un mitjà. “Treballar per guanyar-se la vida” indica clarament que la vida no és el treball, sinó el que fas quan has acabat de treballar.

No era una divisió satisfactòria de la vida laboral i familiar. Però, en lloc de compartir les nostres responsabilitats, el que hem fet és eludir-les completament. Hem passat de “dels fills se n’ocupa la mare” a “dels fills no se n’ocupa ningú”. I hem caigut al mateix temps en un terrible parany econòmic: els nostres avis van lluitar per aconseguir que vuit hores diàries de treball permetessin mantenir dignament una família, i ara resulta que necessitem setze hores! No perquè els salaris siguin ara més baixos, sinó perquè ens venen com a imprescindibles moltes coses (cotxe, vacances, oci, roba...) que per als nostres avis eren luxes.

Si treballem per mantenir els fills, però la feina ens impedeix tenir-ne cura; si per guanyar-nos la vida renunciem a viure, alguna cosa hem fet malament.

Potser pare i mare hauríem de fer torns per agafar reduccions de jornada i dies lliures al llarg de tota la infància i de la delicada adolescència. Potser els governs haurien de facilitar legalment aquesta opció, garantint uns ingressos mínims i la percepció íntegra de la jubilació.

stats