HORMONES, GUIX, ETC.

Desitjos de tots colors

A l’institut d’en Benet s’estan plantejant canviar alguns dels espais de l’edifici, a veure si són capaços de trobar alternatives interessants a les aules de tota la vida, amb les seves rengleres de pupitres davant de la pissarra i el professor, i d’aconseguir dissenyar ambients que convidin a treballar en equip. Han fet un grup de treball, en què participen professors, pares i alumnes, i han proposat a tots els alumnes que enganxin en un gran mural paperets amb els seus desitjos de canvi i de millora.

En Benet ha fet fotografies de tots els paperets, i me les ensenya. Opina que són desitjos poc pensats. Li dic que, com més espontanis, més sincers. Em miro les fotografies amb els desitjos. Si els agrupem per temes, prop d’un 30% fan referència a la comoditat, al benestar i a la mandra. Demanen ascensors per als alumnes, cadires toves i amb rodes, sofàs a les aules, tauletes al pati, més bancs, el terrat obert i un nou espai a la planta baixa amb coixins i futbolins.

El segon tema, amb prop d’un 12%, correspon als desitjos relacionats amb el mòbil. Reclamen poder-lo fer servir a classe, i més wifi, i que funcioni millor i arribi a tot arreu. El tercer, amb un 10%, correspon a qüestions docents que no tenen res a veure amb els espais: menys deures i menys proves, i la supressió dels exàmens. En aquest grup hi situo també dos desitjos que em fan somriure: professors més justos i professors més simpàtics.

Prop d’un altre 10% fan referència als lavabos: els volen sempre oberts i hi volen més paper. Trobo especialment interessant la demanda de lavabos sense gènere. L’estètica ocupa un percentatge semblant: demanen un canvi de color de l’edifici (que és rosa pàl·lid) i de les aules (verdes amb els arrambadors d’un verd fosc d’estació de tren antiga). També reclamen parets no depressives i poder fer grafitis pels corredors. Els desitjos mediambientals són pocs: només uns quants reclamen més arbres i més ombres.

En Benet em pregunta quines conclusions en trec. Li dic que si es complissin els desitjos majoritaris, tindríem alumnes envoltats de grafitis, escarxofats en sofàs, sense deures ni proves que els amoïnin, mirant vídeos al mòbil i xuclant la canyeta d’una coca-cola que els hauria portat un professor just i simpàtic!