Un drama total
Es tracta d’un escola ben particular. De tant en tant fan classe, però quan hi són es fa estrany veure’ls allà, se’ls veu absolutament fora de lloc. No, en aquesta escola el que fan és patinar. Patinen i patinen sense parar. En lloc de fer arrels quadrades o treballs de recerca sobre la flora de la comarca fan piruetes i coreografies treballadíssimes dignes de l’equip infantil d’hoquei del Reus Deportiu. Ah!, i quan no patinen fan actuacions amb cançons que componen ells i munten videoclips. O fan concursos de ball.
No patiu, no estic parlant pas de l’escola del meu nen, parlo d’una sèrie de Disney Channel. Es diu Soy Luna i marca un abans i un després en la vida del meu fill. Fins ara el seu hàbitat televisiu estava farcit d’animalons que parlaven, porquets cubistes, esponges descerebrades, superguerrers galàctics i tortugues amb noms de pintors renaixentistes. Però arriba un dia que necessiten referents més propers a la seva realitat quotidiana i, sense avisar, et colen a casa les sèries d’adolescents amb rialles enllaunades. Per això, a casa, des de fa unes setmanes tot el que sentim des de la tele té accent porteño. Estem fent un curset tan intensiu i accelerat que ja sabem que vol dir celular, chico fresa i andate (així amb l’accent a la segona a ). Vist des d’una òptica adulta tot plegat sembla terriblement banal i inversemblant, però mai se m’acudirà ridiculitzar-ho davant del nen. Amb el temps he après a respectar les seves opcions i acceptar que ara li toca emocionar-se amb aquest tipus de programes.
El que em sap greu, però, és comprovar com el seu canal de capçalera fins ara, el Super3, ha desaparegut del seu imaginari. És com si la televisió pública catalana abdiqués de manera voluntària de formar part dels referents televisius dels adolescents. Tota la seva graella sembla enfocada únicament als més petits. No hi ha res del que proposen que pugui competir amb l’humor iconoclasta de Mordecai y Rigby, per exemple. Bé, no vull ser injust. De fet hi havia una sèrie d’aquest estil, però va desaparèixer d’un dia per l’altre. Potser l’han tret perquè el títol els recordava massa aquest fracàs absolut per retenir una audiència òrfena de referents en la seva llengua en un moment cabdal de la seva vida. Ah!, la sèrie es deia Un drama total.
