Coses a agrair-te, Carles
Si tinc el privilegi d’adreçar-me a vosaltres des de la primera edició del Criatures, el desembre del 2010, és gràcies a en Carles. Si existeixen aquestes Flors de Bach educatives és gràcies a en Carles. Si se’m coneix força més que fa uns anys, és en bona mesura gràcies a en Carles. Si molts pares i educadors llegiu els meus llibres -el d’adolescents especialment-és en bona mesura gràcies a en Carles.
Vaig conèixer en Carles Capdevila quan em va convidar per primera vegada al seu programa Eduqueu les criatures, a Catalunya Ràdio. Hi vaig anar unes quantes vegades més com a convidada, fins que em va fitxar com a col·laboradora. Li agradaven les frases que suggeria per dir als fills, deia que cada frase era com una flor i em va proposar un espai que va batejar com a Flors de Bach. El compartia amb ell i amb en Lluís Gavaldà, i l’encetàvem amb un fragment d’un allegro del Concert de Brandenburg de Bach. Una setmana comentàvem una frase a dir als fills i una altra setmana una frase a no dir. Quan eren frases que no havíem de dir, en Capde i en Gavaldà deien que segur que les treia dels micròfons que devia tenir instal·lats a casa seva.
Posteriorment, les Flors de Bach van passar a formar part d’aquest suplement, també a proposta d’en Carles. Sent per escrit, vam decidir que els títols dels articles serien sempre frases que podem dir. També vam acordar que no hi sortiria cap nom propi. Quan cités algun autor, donaria només pistes, que serien revelades si algun dia publicava un recull d’articles. La primera excepció va ser l’estiu passat i el nom propi que va sortir va ser el d’en Carles. Li vaig dedicar una columna titulada Impulsors de somnis, perquè això és el que ell ha estat al nostre país, en l’educació i en la meva vida en particular. Em va regalar un somni que havia somiat, el de tenir una columna sobre educació en un diari. I un altre que no podia ni somiar, el de donar-me un lloc entre els onze entrevistats al seu llibre Educar millor. La majoria, grans mestres i referents per a mi, que admiro tant com a ell.
No se m’acut una manera més bonica d’agrair-te aquests gran regals, estimat mestre i amic, que seguir dient coses boniques de tu. Les que diré en el pròxim article i les que seguiré dient tota la vida.
