L’EXPLORADOR REPRIMIT

Competents en solidaritat

Acabo de participar en la manifestació per reclamar el dret a ser acollit quan la guerra o la vida et porten a abandonar casa teva. Jo em sentia reclamant de manera especial els drets de les desenes de milers de nois i noies que deambulen sols, perduts entre la multiplicitat de fronteres d’Europa, entre les ribes del Mediterrani. Escric l’article enmig de la redacció d’un altre text sobre els adolescents migrants i sols, oficialment protegits, que vaguen pel carrer amb l’escalfor dels dissolvents.

Acaba una setmana en què hem tornat a descobrir com castiga a la infància la pobresa de les seves famílies. L’informe Desheretats, de Save the Children, alterava una mica la nostra pacífica beneficència advertint que la generació recessió (més de 250.000 infants a casa nostra ) va creixent cada dia més pobra i arribarà a la joventut atrapada a la frontera invisible de l’exclusió permanent.

No costa gaire descobrir ciutadans que han reaccionat dient que ja tenim prou pobres, que no cal que en vinguin més. Tampoc és difícil descobrir els enfadats amb els joves habitants de carrer, encolats de desesperació. Comprovar com les administracions desbordades apliquen sistemes poc respectuosos d’atenció a la infància i l’adolescència. Avui [dissabte 18 per al lector], fins i tot es podien veure solidaritats de comparació. Manifestants entestats a demostrar que aquí som més solidaris que en altres terres.

Potser seria útil aprofitar les commocions per recordar, per exemple, que tractant-se d’infants no pot importar el lloc on són per actuar. Podem intentar no veure els que queden molt lluny (si en la nostra societat global aquest concepte encara serveix), però no podem passar quan els veiem trucar a la porta, quan s’arrisquen per colar-se entre nosaltres esperant tenir futur. Aprofito l’ocasió per recordar que molta de la nostra solidaritat no arriba ni a beneficència. Qualsevol ajuda esdevé benèfica si la persona que la presta no reconeix en l’altre la mateixa condició humana, es posiciona emocionalment o intel·lectualment per sobre, cofoi de la seva generositat.

La solidaritat no és fer el bé. És compartir amb un altre que és com tu allò que encara tens. Tenir competències en solidaritat és estimular la construcció de societats més justes que primer pensen en la infància.