FAMÍLIES... PARLEM-NE

Afavorir l’autoestima

Sempre es diu que per trobar respostes has de poder fer bé les repreguntes. I si parlem de l’autoestima de la canalla, encara més. Perquè ¿no deu ser que fem la pregunta equivocada i busquem respostes on no n’hi ha? ¿Com podem afavorir que la canalla tingui autoestima? És aquesta la pregunta? O més aviat hauria de ser: ¿com ho fem per què la canalla no la perdi?

Ja en els primers anys de vida queda clar que la canalla té autoestima: “Ja sóc gran”, “Ja puc fer-ho jo sol”. Aquests són comentaris que sovint sentim de boca dels més petits, oi? Queda clar que és un procés i que cal afavorir l’autoconeixement per valorar-los per qui són sense que s’hagin de fer comparacions per veure què falta. Però conèixer-se personalment és fer una mirada a fons, al fons i, sobretot, estimar el que es veu. Més que res perquè viurem amb allò que veiem tota la vida. No vol dir no canviar, madurar, aprendre... sinó, simplement, valorar-se.

Per tant, es tracta d’acompanyar la canalla en aquest camí d’autoconeixement i ensenyar-los a mirar cap a dins per trobar la pròpia identitat, el que farà possible entendre’s i estimar-se. D’aquí la pregunta: ¿qui fa possible i com s’aconsegueix que la canalla tingui autoestima?

El que és evident és que, a vegades, seguim camins poc apropiats: ¿per què creiem que amb les comparacions voldran millorar? Per què els diem que han de ser com.... vés a saber qui? ¿O quin sentit tenen aquells missatges que pretenen ser motivadors i que tenen l’efecte contrari?: “Altra vegada”, “Sempre igual”, “Que no veus que no seràs, no faràs...” Però no tot són missatges amb rerefons negatiu. Molt sovint tampoc no els ajudem amb altres comentaris que pretenen ser ben amorosos: “Encara no”, “Tu sol no pots”, “Hi ha massa perills”, “T’he de protegir”, “No ets capaç”...

Són paraules dites amb tota la bona intenció però que van fent forat en l’ànim de la canalla, van marcant el camí cap a l’aprenentatge de qui són i els transmeten com els veiem i què no ens agrada. I tot això, evidentment, tindrà efectes en com construeixen la seva autoimatge. ¿Per què amb tendresa i afecte no els diem que ens agrada com són? “No et preocupis que ja ho aprendràs a base de pràctica!” Cal que afavorim més que no frenar, perquè es tracta de constància, de petits canvis, de provar, de reflexionar. En definitiva, de viure.