LA SETENA HORA

30 anys de renovació

Fa trenta anys es va constituir a Lleida la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, una entitat que aplega els moviments de renovació estesos a tot el territori català i que forma part de la Confederació amb la resta de l’Estat. I què hem anat fent durant aquests trenta anys?, ens podem preguntar. La resposta és molt senzilla: hem conversat sobre temes relacionats amb l’educació amb dos objectius clau. El primer: renovar les pràctiques docents, la vida a les escoles i a les aules, ajustant la nostra feina a les necessitats del present dels nens i nenes i del jovent del nostre país. Una feina de present que té una memòria molt rica, plena d’esdeveniments, i una mirada en el futur, en aquesta utopia, en aquesta esperança que anem construint cada dia entre tots. Per tant, hem creat xarxa, una paraula que té ara un gran predicament. Xarxa de mestres, d’escoles i de territoris, que ha tingut molta rellevància en els temes de formació continuada.

El segon objectiu: hem participat en la definició de la política educativa i diem la nostra en allò que afecta el desenvolupament legislatiu. No som neutrals, defensem uns determinats models i conversem també amb moltes altres entitats per anar acordant documents sobre la funció de l’escola en la societat actual i sobre els perfils dels professionals de l’educació.

Hem parlat de conversa. Conversar vol dir donar voltes sobre un tema amb la companyia d’altres. Qui conversa sap que no disposa d’unes raons superiors i inefables. Qui conversa no imposa, perquè és conscient que la seva fragilitat només es pot compensar amb la paraula i la mirada de l’altre. La disposició a l’escolta, a deixar-se impressionar per les altres veus, és la característica principal de la conversa. Convé tenir voluntat de buscar tota mena de consensos, però també és important saber situar-se en un marc on hi ha consensos que no poden ser generals. Conversem perquè ens sabem pobres i perquè sabem que no estem a l’inici de res, que formem part d’un nus d’aquesta xarxa que reivindiquem i que volem estendre.

Trenta anys de feina i un moment per tornar a comprometre’ns per continuar treballant per aconseguir un model educatiu de tots i per a tots, que no exclogui ningú i que, per tant, no abandoni ningú a la cuneta de la vida.