TRIBUNA OBERTA
RAMON CASALS

100 anys d'Escola Nova

Ramon Casals és professor, escriptor, comunicador i educador

En els últims anys es torna a parlar de manera més o menys insistent d’escola nova, d’escola lliure o d’escola per projectes. Són un nombre creixent els mares i pares a qui el model actual d’escola no els satisfà prou: que volen que els seus fills puguin aprendre en un ambient que els tingui més en compte, que respecti els seus ritmes d’aprenentatge, que no els sotmeti a sessions maratonianes de repeticions, memoritzacions o deures a casa.

I és que el debat no és nou. Fa aproximadament 100 anys ja van sorgir moviments molt potents i amb fort contingut pedagògic que no només qüestionaven el model escolar sinó que proposaven alternatives concretes. I per què, si fa cent anys ja es va plantejar el mateix que ara, tornem a estar igual? Per respondre a aquesta pregunta cal tenir presents algunes consideracions:

-L’infant, com a mínim en les primeres fases de la vida, aprèn jugant. De fet, no juga, sinó que experimenta! El nen petit necessita provar, remenar, capgirar, descobrir totes les possibilitats d’un objecte, posició o situació. Així aprèn.

-Educar vol dir ajudar el nen a desenvolupar les seves facultats, però vol dir també socialitzar el nen, que aprengui les pautes de comportament de la societat on viu. Aquestes pautes poden ser explícites (creuar el carrer pel pas de vianants) o implícites (no està ben vist fer rots en públic).

-L’escola ha de transmetre als infants tot un seguit de valors que la societat li demana: el valor del treball, de la responsabilitat, la cooperació, el treball en equip...

-L’escola ha de garantir que els infants aprenguin certs coneixements, actituds, procediments i habilitats, que la societat demana.

Certament, estic plenament convençut que el sistema educatiu pot canviar i millorar. De fet, el sistema educatiu està en un procés evolutiu permanent, ja que, vulguem o no, la societat canvia. Només hem de pensar com ha incidit en l’escola tota la revolució de les TIC. També estic convençut que en el procés educatiu de l’infant els factors humans (que el mestre comprengui i valori l’infant, per exemple) són més importants que el model d’escola. Per experiència com a alumne, professor i pare, puc afirmar que un mestre que entén i té en compte el nen -i és positiu en el tracte i en les seves apreciacions- serà un bon mestre, independentment del mètode didàctic que faci servir.

"Estic plenament convençut que el sistema educatiu pot canviar i millorar"

Fa uns anys, tenia un alumne nou al centre. Va resultar que un treball que havia de presentar el va fer pel mètode de copiar i enganxar. Ell ho negava i els pares li donaven la raó. Més endavant em vaig trobar que havia copiat en un examen. De cada examen acostumo a fer dos o tres models: A, B i C. Són problemes semblants però amb dades canviades i, per tant, amb resultats diferents. Doncs resulta que el noi posava les respostes correctes del model A quan ell tenia el model B. Irrefutable: copiat! Davant l’evidència els pares el canvien d’escola: “És que l’escola no el sap motivar!”

Des del meu punt de vista, educar els fills passa també per fer-los veure quan s’han equivocat. Que els valors de l’honradesa, la sinceritat, el treball i l’esforç també compten. I que tots a la vida haurem de fer, en ocasions, coses que ens vénen més de gust i d’altres que ens fan més mandra i ens demanen una bona dosi de renúncia o sacrifici. Per això, tot i que estic d’acord que l’escola ha d’evolucionar i millorar, a vegades tinc la sensació que, per part d’alguns (potser una minoria), la demanda d’escola lliure o escola nova, amaga una incapacitat de transmetre als fills i filles els valors de l’esforç i del treball. Per tant:

-Sí a una reflexió serena i profunda sobre el model educatiu.

-Sí a desenvolupar i potenciar els anhels d’aprendre que tenen els nens.

-Sí a ajudar-los a adquirir i desenvolupar les seves capacitats.

Però sense barrejar les coses. Millorarem el model educatiu però segur que el nen haurà de fer, a vegades, coses que no li vénen de gust. I per això:

-Sí a l’educació en la responsabilitat, l’esforç i el treball.