ESTHER ESCOLÁN

Fer descobrir la natura als nens

Ben a prop de casa existeixen nombroses espècies que val la pena investigar amb la canalla. El guia Pere Alzina proposa preparar les sortides a consciència per treure’n profit

Fer descobrir la natura als nens Zoom

Conscients que compartir temps amb els fills és una font inesgotable d’aprenentatge, molts pares i mares intenten introduir-los de ben petits en les seves pròpies aficions, encomanant-los el gust per la música, l’esport, el cinema, la lectura, etc. Els amants de la natura no són cap excepció i cada cop és més habitual que grans i petits dediquin bona part del seu temps lliure a descobrir nous paratges naturals, on poder contemplar moltes espècies vegetals i animals en tota la seva esplendor. Un exercici que es pot fer improvisadament o, com proposa el guia naturalista Pere Alzina, es pot preparar a consciència per treure’n el màxim profit.

COM PREPARAR LA SORTIDA

Abans de posar-nos en marxa, “cal decidir el grup biològic [mamífers, insectes, rèptils, ocells, etc.] que volem anar buscar i la localització on indagarem, que com més concreta sigui millor”. “Cal tenir en compte que no sempre que vas a un lloc trobaràs el que busques -explica Alzina-. Com més ampli sigui el grup biològic, més difícil serà identificar cada animal, però més probable la troballa. És a dir, si apostes pels vertebrats terrestres trobaràs ocells, ratolins, llebres, etc., però més difícil serà diferenciar el conill de la llebre”.

Una feina prèvia que Alzina va instrumentalitzar a instàncies dels Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Ho va fer a través del projecte Fem treball de camp!, un nou recurs educatiu amb consells per iniciar-se en la descoberta naturalista que, com ell mateix apunta, “és apte per a sortides familiars, escolars, d’esplai, etc.”

QUADERN DE CAMP

La riquesa biològica del nostre entorn és molt gran. El grup dels insectes, per exemple, té més de 900.000 espècies i només en el subgrup de les libèl·lules ja n’hi ha més de 60. Cal subratllar, per exemple, que Catalunya, amb 240 espècies, és la zona d’Europa que concentra més diversitat de papallones. Un cop triat quin grup o subgrup biològic volem descobrir, caldrà consultar un atles per saber on adreçar-nos i, a partir d’aquí, “crear el nostre propi quadern de camp a partir de les descobertes”. “El podrem omplir amb fotografies, apunts, dibuixos i mostres que hi podem enganxar, com uns pèls de senglar o una cirereta d’arboç esclafada per observar-ne les llavors”, proposa Alzina.

El mateix Alzina, com a guia ambiental, capitaneja periòdicament sortides com aquestes. En aquestes sortides, a més de guiar la descoberta d’espècies “a partir dels cants dels ocells, de la mida dels capgrossos, dels rastres de senglar i esquirols, etc.”, Alzina posa a l’abast dels usuaris materials com guies de classificació, jocs interactius, contes, fitxes, etc., uns recursos que poden fer-se servir a títol personal, com a família o com a grup, per triar tant el grup biològic que es vol descobrir com els punts d’interès per seduir la canalla.

Les estratègies d’aproximació a la natura, en paraules d’Alzina, “dependran de l’edat dels nens, ja que no és el mateix els més petits, que embogeixen amb tot el que es mou i que poden tocar, que els de 6 i 7 anys, que ja poden començar a crear el seu quadern de camp a partir de dibuixos, fitxes i rastres, o els més grans, de 12, que poden quantificar les espècies que troben, fer gràfics, investigar a través d’aplis i fins i tot dur a terme un projecte de recerca”. En tot cas, diu, “cal que els adults evitem respondre sistemàticament als seus dubtes, perquè si no perdran l’interès”. “En canvi, sí que hem d’incentivar la seva curiositat i convidar-los a observar, debatre, fer hipòtesis, etc.”, conclou Alzina.