El temps
Els humans podem mesurar el pas del temps d’una manera molt precisa gràcies als rellotges. Però el temps també és un fenomen curiós. No el veiem, no el podem aturar, ni fer-lo anar endavant ni endarrere. Potser per això els matemàtics, els físics i fins i tot els filòsofs l’han volgut estudiar
Qui va decidir les unitats de mesura del temps?
Els nostres avantpassats més antics. Per decidir quant durava un dia, es van fixar en el temps que passava entre que el sol sortia i es ponia. I van decidir que eren 12 hores. Després, van dividir les hores en 60 minuts, i els minuts en 60 segons. Van triar aquesta xifra perquè la seva manera de comptar tenia com a base el 60. I des de llavors que fem servir aquest sistema.
Existeixen els viatges en el temps?
En el passat els homes somiaven a anar a la Lluna, volar com els ocells o viatjar en el temps. Llavors semblaven bogeries, però algunes s’han fet realitat. Ara per ara és impossible viatjar al passat o al futur si no és que ho fem amb la memòria o la imaginació. Però qui sap si algun dia els viatges en el temps seran tan reals com els viatges espacials!
El temps existeix?
Sí, però no d’una manera material, que es pugui tocar. Els rellotges i calendaris ens serveixen únicament per mesurar-lo. Si no en tinguéssim, també podríem veure com passa a través dels fets quotidians: quan ens tallem els cabells i ens tornen a créixer, per exemple.
Per què diuen que el temps és relatiu?
Perquè de vegades el percebem diferent segons el que estiguem fent. Quan estem bé, el temps passa volant. I, en canvi, hi ha minuts que sembla que no s’acabin mai. Pensa en quan estàs aturat en un embús o quan esperes alguna cosa que desitges amb ànsia.
Vocabulary
New Zeland: Nova Zelanda
time zones: zones horàries
to have dinner: sopar
clocks: rellotges
computer: ordinador
cell phones: telèfon mòbil
microwaves: microones