PERE VALL

La càmera com un gran mirall del món

Amb 22 anys, Bernat Almirall ja és un fotògraf respectat que col·labora amb grans grups de música. Ens dona alguns consells per iniciar la canalla en el món de la fotografia

Bernat Almirall és fotògraf / CÈLIA ATSET Zoom

“Ningú neix fent bones fotografies. Com va dir la fotògrafa estatunidenca Imogen Cunningham, jo també crec que la meva millor foto és la que faré demà”, ens diu Bernat Almirall, que amb 22 anys ja s’està guanyant el seu espai en el sector. Però no s’ho creu gaire, ni tampoc s’adorm sobre els llorers. Fill de la Granada (Alt Penedès), als 13 anys es va iniciar en un hobby que, després, ha sigut la seva feina: “M’agradava veure i practicar trial en monocicle, i vaig començar a fer vídeos d’aquest esport minoritari per penjar-los a YouTube, Vimeo o Facebook. I també feia fotos. Una mica més tard, quan ja tenia uns 15 anys, al meu germà li van regalar una càmera per gravar i per fotografiar. Com que ell no la feia servir, la vaig agafar jo i vaig aprendre a fer-la servir buscant a internet, a través de tutorials”.

El Bernat es va matricular a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, en l’especialitat d’enginyeria agroalimentària. No hi va durar gaire. Al cap de mig any, ja era fora! El següent pas va ser cursar un grau superior d’il·luminació a l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV): “Inscriure’t en un centre així sempre hi ajuda, però t’has de fer el teu propi pla d’estudis, per dir-ho d’alguna manera. Jo seguia mirant documentals i m’informava fora. No se m’acabava la curiositat”. Faltava molt poc perquè aquell amateur del principi es convertís en l’artista cada vegada més reconegut que és ara.

Fotògraf de casaments i de festes a discoteques, un dia se li va presentar l’oportunitat de filmar un videoclip del grup Buhos. Era l’any 2014, i la cançó era Brama. Va ser l’inici de la seva amistat amb els grups de música catalans més importants: “He treballat amb Txarango, Els Catarres, La Pegatina, Els Amics de les Arts, Crystal Fighters i La Sra. Tomasa, entre d’altres. D’una banda, m’agrada fer fotos de promoció dels seus discos o durant els concerts i, de l’altra, entrar en el seu dia a dia a la carretera, plasmar els seus moments més quotidians”.

¿Però el Bernat només fotografia estrelles del rock i famosos? “No! Per exemple, m’interessa la natura i capturar-la fent servir tècniques diferents. I després treballar les imatges a casa. La foto de la qual estic més content no està relacionada amb la música, sinó amb els castellers. Especialitzar-se està tan bé com canviar de temes, que és molt positiu, perquè et permet fer coses diferents, provar, experimentar”.

I té alguns reptes? “Sí, viatjar, viatjar molt amb la càmera, treballant”, explica el Bernat, que afegeix: “Una bona foto és aquella amb la qual aconsegueixes transmetre el que tu volies. I, per a l’espectador, una bona foto és aquella que li remou alguna cosa, que li crea una reacció i li desperta alguna cosa a dins”.